Resultats de la cerca

Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment interpretà papers de…

Emigrà a París amb la seva família durant la revolució soviètica i estudià cant a la capital francesa El 1930 debutà a Chicago amb Lorenzaccio E Moret i el 1933 protagonitzà Carmen a l’Òpera Còmica de París El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York amb el paper titular de Mignon , escenari on posteriorment actuà en diverses òperes de V Bellini i G Bizet, entre d’altres Especialitzada en els papers operístics de la lírica francesa, també cantà obres de compositors del segle XX com ara I Stravinsky -el 1951 fou Baba the Turk en l’estrena a Venècia de The Rake’s progress - Després de la…

Fou un dels principals exponents del Romanticisme a les Illes Britàniques La seva obra poètica i novellística gairebé sempre se situa en un passat medieval i heroic, que tingué un gran atractiu per als compositors del segle XIX La concepció grandiosa, en particular, temptà aquests autors a escriure òperes basades en la seva producció, però la complexitat de l’acció i el gran pes dels elements d’aventura desvirtuaren molt les adaptacions, i els resultats foren generalment poc reeixits L’excepció fou Lucia de Lamermoor 1835, de Gaetano Donizetti A banda de les òperes, Franz Schubert compongué…

Després d’haver estudiat cant amb A Langford, el 1949 entrà a formar part del cor del Covent Garden de Londres, on el 1955 debutà com a solista amb Les noces de Fígaro Posteriorment hi cantà òperes de G Rossini, G Verdi, M Musorgskij, G Bizet, R Wagner, H Berlioz i WA Mozart, entre d’altres, a més de compositors del segle XX com W Henze, de qui el 1976 estrenà We come to the river El 1968 actuà al Metropolitan de Nova York i un any després ho feu a l’Òpera de París El 1974 intervingué en les funcions de Norma a Orange, al costat de M Caballé Es retirà el 1982 amb unes funcions…

Rebé les primeres lliçons de cant privadament a Dresden en 1955-56, i més tard prosseguí la seva formació al conservatori d’aquesta ciutat, on el 1961 debutà al teatre d’òpera Quatre anys més tard cantà a Berlín Especialitzat en WA Mozart, ha estat intèrpret de referència de papers com Fígaro Les noces de Fígaro , Leporello Don Giovanni o Don Alfonso Così fan tutte Tanmateix, també ha destacat en òperes franceses, com ara les de G Bizet, i del Romanticisme alemany, especialment de R Wagner Ha actuat arreu d’Europa i el 1980 obtingué un gran èxit amb la producció de Don…

Installat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París 1966, on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch Gounod, G Verdi, G Donizetti i Ch Bizet La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle 1968, Nova York a partir del 1971-, a Itàlia -Nàpols 1989- i a l’Estat espanyol Es presentà en diverses…

Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap…

D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’introduí a la seva òpera…

Estudià música a París, i el 1957 acabà els estudis de cant amb l’obtenció de diversos premis Un any després debutà a Niça amb Les pêcheurs de perles de G Bizet L’any 1960 fou contractada a l’Òpera de París, on interpretà diverses òperes franceses i italianes Sis anys més tard debutà als EUA, i a partir d’aleshores alternà les seves actuacions a Europa i Amèrica S’especialitzà en el repertori de Mozart, de qui el 1980 enregistrà El rapte del serrall sota la direcció de C Davis Estrenà obres de Charles Chaynes Pour un monde noir , el 1979, i Erszebet , el 1983 i d’Olivier…

Estudià a Hamburg i Milà, i el 1958 debutà a Lübeck Entre el 1962 i el 1988 cantà a la Deutsche Oper de Berlín, i parallelament actuà en altres teatres i festivals, als quals era convidada assíduament Així, per exemple, actuà a Bayreuth 1963-65, a l’Òpera de Viena 1965-88 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-95 El 1969 interpretà al Covent Garden de Londres La dona sense ombra , de R Strauss, actuació que repetí a Salzburg 1974, San Francisco 1976 i Buenos Aires 1979 El seu repertori, lligat als papers de mezzosoprano dramàtica, incloïa òperes de G Bizet Carmen , R Strauss, G Verdi Falstaff…