Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Els istiofòrids: marlí
Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules la…
Els equenèids: rèmores
S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…
Els branquiòpodes: tortuguetes, puces d’aigua i afins
Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…
Necròpoli de Santa Maria de Viladordis (Manresa)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari Necròpoli Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M Cura M Cura Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la…
Els pomadàsids: xerles
La família dels pomadàsids o dels hemúlids, com també ha estat anomenada, és integrada per espècies de cos oblong i comprimit lateralment, amb un perfil cefàlic més o menys convex Les escates són ctenoides i revesteixen tot el cap, fora de la regió que es troba davant el rostre, dels llavis i del mentó La boca és petita i generalment de llavis molsuts i el mentó té de dos a sis porus anteriors, de vegades seguits d’un solc mitjà Les dents són còniques i es distribueixen en bandes estretes a cada mandíbula, de manera que la sèrie externa és la més gran, però, en cap cas n’hi ha de canines ni…
Els poliplacòfors
L’aspecte extern dels poliplacòfors és sempre molt semblant, ja que la presència de les vuit plaques dorsals que formen la conquilla és constant L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Callochiton septemvalvis , ha estat posat damunt d’un vidre per a fer més visible el mantell que sobresurt al voltant de la conquilla Lluís Dantart Els poliplacòfors Polyplacophora , anomenats també simplement placòfors Placophora , són molluscs exclusivament marins, de cos deprimit i contorn ovalat, protegits dorsalment per vuit valves o plaques articulades Al voltant de la cota de malla formada per les…
Els verms celomats: anèl·lids i afins
Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà…
pagell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que té el perfil cefàlic inclinat, és de color vermell rosat, té la mucosa bucal negra i els opercles amb una franja vermella.
Fa de 20 a 40 cm, bé que pot atènyer els 60 cm És comestible i habita als fons de roca propers a la costa de tota la Mediterrània, i a l’Atlàntic, fins a les illes Britàniques
Els múl·lids: molls o rogers
Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals…
osteostracis
Paleontologia
Ordre de vertebrats pisciformes fòssils de la classe dels ciclòstoms que presentaven el cos d’uns 6 cm de longitud, amb el cap i una part del tronc recoberts per un escut cefàlic semblant a una closca rígida amb escates poligonals.
Tenien una aleta dorsal o dues i mancaven d’aletes pelvianes i d’aleta anal les aletes pectorals consistien només en un lòbul escatós, i l’aleta caudal era heterocerca Presenten parentiu amb els lampreoides i habitaren des del Silurià superior fins al Devonià, a Europa, Àsia i Amèrica del Nord