Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
occità | occitana
Història
Individu d’un poble de llengua romànica, habitant d’Occitània.
El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i…
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…
Poitiers
Capital del departament de Vienne, al Poitou-Charentes, França, situada damunt un promontori.
Té importants indústries metallúrgiques, elèctriques, d’impremta i d’industrialització del cuir Centre d’ensenyament superior La ciutat posseeix restes romanes D’època paleocristiana és el baptisteri de Saint-Jean s IV i l’hipogeu merovingi del Plateau des Dunes s VII-VIII Fou un important centre d’art romànic amb esglésies com Saint-Hilaire-le-Grand s XI-XII i Notre-Dame-la-Grande s XI-XII, que és un dels exemples més importants d’esglésies romàniques amb cúpules Entre els edificis gòtics cal esmentar la catedral de Saint-Pierre s XII-XIII i, en arquitectura civil, cases i…
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300 000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al s IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del s IX fins al final del XII quan pel…
Rennes

Parlament de la Bretanya a Rennes
© Jaume Ferrández
Ciutat
Capital de la Bretanya i del departament francès d’Ille i Vilaine.
Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la població activa, la més alta…
art escocès
Art
Art desenvolupat a Escòcia.
Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat…
literatura bretona
Literatura bretona
Literatura en llengua bretona les primeres mostres de la qual són dels segles XV i XVI: obres de pietat, misteris i, sobretot, el Catholicon, diccionari bretó-francès-llatí.
Els misteris —vides de sants—, en vers, ofereixen rimes internes característiques de la mètrica bretona Fins al segle XIX aparegueren únicament obres de lingüística, però a partir d’aleshores s’inicià el renaixement literari, del qual Ar Gonideg 1775-1838 fou el principal promotor Entre d’altres, l’obra de Kervarker 18-1895 Barzhaz-Breizh , recull de balades històriques i de cants populars, obtingué un ampli ressò El veritable renovament es produí, però, al començament del s XX, lligat als moviments polítics que cercaren el reconeixement de la nació bretona Així, els lexicògrafs Fañch Valle…
Cornualla
Península
Península al sud-oest d’Anglaterra, habitada fins el segle XIX per un poble clarament diferenciat.
Constituïda per petits turons Bodmin Moor, 425 m alt i costes retallades, la península s’endinsa a l’oceà fins a formar l’arxipèlag de Scilly L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, la mineria de l’estany i la pesca, però actualment la principal font d’ingressos és el turisme Badmin i Truro són les ciutats més importants La història de Cornualla fou la mateixa que la de Galles i la de tota la branca britànica fins al segle VI, que s’iniciaren les invasions anglosaxones Fou l’últim reducte dels celtes al sud de l’illa, puix que els anglosaxons no la…
Brescia
Ciutat
Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
És un centre agrícola fruita, vinya, horta i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial fàbriques d’armes i amb indústria moderna metallúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics i un nus de comunicacions Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda ss XI-XII, el Broletto ss XII-XIII, les esglésies de Sant Francesc s XIII, Sant Joan Evangelista s XV i Santa Maria dels Miracles s XVI i la catedral nova des del 1604 Dels civils cal esmentar la Loggia casa de…