Resultats de la cerca

Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999 Seguiren, a més dels curts La sorpresita…

Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine…

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

Vida Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949 Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam Itàlia i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" TVE El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys Per a l’Empresa Nacional de Televisión 1970-71 dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine 18 capítols l’espai "Actualidad cinematográfica" i un episodi d’ Atalaya També fou el…

Vida S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on collaborà en el diari El Proceso  1915-17 Installat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal Films Selectos  1930-36, i també escriví en Mi Revista Ilustración de actualidades  1936, de tendència anarquista, Actualidades Paramount  1935-36 i Proyector  1935-36 Parallelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics 1933-36 i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols Després de la guerra seguí collaborant en publicacions com Imágenes  1945-61, Fotogramas  1946, Otro Cine  …

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

Es graduà al New College d’Oxford Els seus primers treballs s’estrenaren al Royal Court Theatre, al West End de Londres, on tingué durant tres anys en cartell The Philantropist 1970, que després portà a Broadway El 1983 presentà al National Theatre una obra sobre Ödön von Hórváth, Tales from Hollywood , i el 1985 estrenà amb la Royal Shakespeare Company la seva adaptació de Les liaisons dangereuses , de Choderlos de Laclos Posteriorment s’ha dedicat sobretot al guió, com a The Quiet American 2002, de Phillip Noyce, i a la direcció cinematogràfica, amb Imagining Argentina 2003

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’…

Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…