Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Teatre i dansa 2012
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre El 2012 va ser un any marcat per les dificultats econòmiques, entre les quals va destacar el gran augment de l'IVA sobre les arts escèniques que va passar del 8% al 21% a tot l'Estat espanyol, i la important reducció de les subvencions en sales i productores, així com en els pressupostos municipals per a programació, cosa que va afectar significativament els circuits de gira del país El sostre d'espectadors a Catalunya va créixer lleugerament durant els primers trimestres de l'any, però a partir de setembre es va notar una important davallada de públic que va afectar bona part dels…
Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Façana actual d’aquest edifici totalment alterat i amb l’orientació capgirada, on - s’observa l’única absidiola que s’ha conservat ECSA - JA Corbella L’església de Sant Pere de Sorpe és a l’extrem sud-oest del poble de Sorpe, dins el seu nucli urbà Mapa 33-9181 Situació 31TCH427242 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, i a uns 4 km de València d’Àneu hi ha el trencall que porta fins a Sorpe JAA Història No coneixem dades documentals que illustrin l’època medieval de la vila, ni de l’església, de Sorpe, que pertanyia a la vall d’…
La participació catalana en les exposicions espanyoles i universals
El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La celebració d’una gran exposició acostuma a…
Literatura 2009
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Consell Nacional de la Cultura i de les Arts any u Els membres del CoNCA el dia que van prendre possessió del seu càrrec al Parlament de Catalunya, el 26 de gener © CONCA / Parlament de Catalunya Un dels protagonistes que estava previst que al llarg del 2009 donés força joc era el nounat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA, la composició del qual va ser aprovada pel Parlament de Catalunya al final de gener Davant dels onze membres designats s’obria un camí ple de feina en un entorn atapeït d’expectatives que s’havien generat en el sector cultural A l’hora de…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit civil
Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…
Jocs de taula
Jocs de taula A vegades, l’espai del joc és la taula o s’emmarca en un tauler amb traçats de quadrats travessats per diverses línies, quatre cantons, hexàgons, cercles, espirals o creus, amb camins i caselles que menen cap a un centre Al voltant d’una mateixa taula de joc s’apleguen jugadors de totes les edats i condicions “S’entaulen” per “entaular” un combat amb les seves peces de joc, fitxes, cartes o patacons, sovint amb daus que marquen el nombre de caselles que cal recórrer s’hi guanya, s’hi perd, si és que no es queda “en taules” Són jocs sedentaris de regles fixades amb una gran…
futbol

L’any 1900 es creà el FC Escocès, un dels equips pioners del futbol a Catalunya
Arxiu de Sant Andreu
Futbol
Esport de pilota que es practica entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans.
El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…
Santa Maria o la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de la seu, amb el que resta de l’antic castell de la Suda, i una part de la ciutat moderna al fons ECSA-JTodó L’antiga catedral de Santa Maria, coneguda popularment com la Seu Vella i també com “lo Castell”, és situada al cim del puig del Castell —on s’assentà la primitiva ciutat de Lleida—, des d’on es té una vista panoràmica de tot el nucli urbà Segons la tradició, la catedral de Santa Maria fou bastida a l’indret on hi havia…
Igualada
Vista aèria parcial del centre d’Igualada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca d’Anoia, estès a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.
Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…