Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
quiralitat
Química
Propietat de no-identitat d’una molècula, en una configuració o conformació donades, amb la seva imatge especular.
Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte de quiralitat,…
Santa Maria del castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…
art islàmic
art islàmic La gran mesquita de Còrdova (ss VIII-X)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al món islàmic.
El factor bàsic que dóna coherència a aquest art és el religiós i, per extensió, el polític i l’intellectual El manteniment d’unes necessitats religioses fixes provocà la consegüent permanència d’uns esquemes artístics que, bé que poden canviar estilísticament, adopten unes solucions bàsiques que mai no són modificades substancialment Així, en arquitectura, hom troba la mesquita, la madrassa, el palau que, com a conseqüència d’una conformació social jeràrquica, és alhora castell fortificat i villa de luxe, on les diferents dependències són disposades al voltant de patis oberts i els edificis…
estereoisòmer
Química
Dit de cadascun dels composts que presenten estereoisomeria
.
Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són idèntiques Tanmateix…
Robert William Fogel
Economia
Historiador i economista nord-americà.
Graduat en història a la Universitat de Cornell 1948, durant uns quants anys treballà com a alliberat del Partit Comunista dels EUA, bé que posteriorment rebutjà el marxisme El 1958 es graduà a la Universitat de Columbia i el 1964 es doctorà a la Universitat John Hopkins, d’on fou docent 1964-65 Professor a les universitats de Harvard 1975-81, John Hopkins 1960-65 i 1968-75, Rochester 1964-75, Harvard 1975-81 i Chicago des del 1981, fou un dels principals representants del corrent historiogràfic anomenat cliometria, que estudia desenvolupaments de la història econòmica a partir de les fonts…
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…
politeisme
Religió
Forma de religió que reconeix diverses divinitats, més o menys independents.
Vàlida en termes generals perquè estableix una clara distinció amb el monoteisme creença exclusiva en un sol déu, cal matisar aquesta definició per tal com en moltes religions politeistes hom tendeix a establir jerarquies entre les divinitats i també a limitar el nombre de déus del panteó que els adherents prenen en consideració, fins al punt que molt sovint hom en venera només un monolatria La gran majoria de les religions són politeistes, bé que el total d’adherents de les tres grans religions monoteistes actualment supera el d’aquelles Les divinitats politeistes solen tenir una vinculació…
Irlanda 2011
Estat
Al final de desembre del 2010, cinc mesos després que el Banc Central d’Irlanda certifiqués que l’Allied Irish Bank havia aprovat l’examen de resistència, el Govern es va veure obligat a nacionalitzar-lo, injectant 3700 milions d’euros Amb aquest, ja eren quatre els bancs nacionalitzats des del 2008, i, per tant, una càrrega més sobre els comptes públics, que salvant la banca privada havien compromès el futur de milions d’irlandesos i provocat la intervenció de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional Al final de gener, després de superar una moció de censura i d’una maniobra fallida…
enrotllament
Tecnologia
Conformació d’un metall consistent a enrotllar l’extrem d’una xapa plana per tal d’obtenir un ull, una vora o un ris.
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…