Resultats de la cerca

Introducció Ja ha estat assenyalada la importància de la influència francesa en el període de la recepció de l’estil gòtic a Catalunya, si bé de forma puntual en les escultures del taller de Sant Bertran de Comenge També amb relació a l’obra del mestre Bartomeu, que un sector de la crítica ha arribat a suposar francès La importància dels contactes de Catalunya amb l’art que es va fer en els territoris que avui coneixem com França va continuar durant la primera meitat del tres-cents, més enllà del moment de l’assumpció de l’art gòtic Sovint, però, aquests contactes artístics no es van veure…

Situació Vista aèria del conjunt que formen l’església i una sèrie de construccions d’ús agrícola bastides segurament sobre uns antics edificis monàstics ECSA - M Catalán Vista del magnífic absis que encapçala aquesta església, considerada el principal santuari marià de la vall d’Àneu ECSA - JA Adell L’església de l’antiga canònica de Santa Maria d’Àneu és situada al marge esquerre del curs del riu Noguera Pallaresa, a la plana de la Vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH465200 Per a anar-hi cal prendre el camí d’Esterri a Escalarre, i a 1 km agafar un estret camí que, per mig dels prats,…

Retaules de Mateu Ortoneda S’assenyalen els retaules documentats les dates corresponen a l’encàrrec de la peça o a la data de la notícia més antiga que se’n té i els que porten la signatura del pintor, de datació aproximada S Mata El pintor Mateu Ortoneda va néixer cap al 1377, possiblement a Riudecanyes Baix Camp, i morí a Tarragona després del 1433 Un document de l’any 1391 informa que el pare del pintor es deia Bernat i que era veí de Riudecanyes La mare, Antònia, havia mort abans En l’esmentat document, signat a Barcelona el 12 de juliol, Mateu Ortoneda declarava ser major de catorze anys…

Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…

Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en la lluita contra els musulmans Les cerimònies que…

La desaparició dels conjunts pictòrics i la disgregació primerenca de les obres en el circuit del comerç han estat els principals motius pels quals l’episodi gòtic de la pintura gironina és encara força desconegut La prova d’aquesta pèrdua és el fet que el retaule de la Mare de Déu de l’Escala de Banyoles i els compartiments del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries són els únics testimonis, en un període de temps de gairebé trenta anys, capaços d’avalar documentalment la producció d’un dels obradors més importants i de més èxit del Principat el de Joan Antigó i Honorat Borrassà L’…

L’increment de les dimensions dels vidres i la diversificació i aclariment de les tonalitats foren constants al llarg del segle XIV i principi del XV Les coloracions s’enriquiren gràcies a l’extensió, a tots els colors, de les combinacions dels vidres plaqués , que abans es reservaven al vermell La generalització del groc d’argent sobre diferents colors contribuí a l’estalvi dels talls del vidre, ja que possibilitava el canvi de color en un sol fragment Això propiciava també l’aclariment dels tons per la utilització de vidre incolor A les novetats tècniques, s’hi afegiren els canvis formals…

Situació Vista aèria del conjunt de l’església i les dependències monacals, amb les restes de la nau desapareguda, tot restaurat fa pocs anys ECSA - TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles és situat al marge dret del riu Valira, fora del nucli urbà d’Anserall, el qual és a uns 3 km de la Seu d’Urgell, per la carretera d’Andorra JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG733939 Història Uns orígens confusos L’origen de Sant Serni de Tavèrnoles és remot i desconegut Segons unes tradicions, difícils de comprovar, recollides per Esteve Albert i altres autors, al segle VI sant…