Resultats de la cerca
Es mostren 629 resultats
Sant Martí d'Albars
Església que es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà Inicialment fou una sufragània de la parroquial de Santa Maria de Lluçà per esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l’actualitat L’existència de l’església es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l’església consagrada diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Sancti Martini de Medians sive de Albas et suo sacerdote Aquesta dependència perdurava encara entre el 1025 i 1050, ja que no consta en una llista…
Mare de Déu de Bellera (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Petita església situada al cim d’un serrat amb el sector llevantí totalment en ruïnes Arxiu Centelles Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Bellera es troben al caire d’un serrat, a uns 3 km al sud-est de les ruïnes del poble de la Bastida de Bellera, al qual s’arriba per una pista que surt de Sarroca de Bellera JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG292909 Història No s’han localitzat fins a l’actualitat notícies històriques documentals d’aquesta antiga ermita del terme de la Bastida de Bellera MLIR Església És un edifici en estat ruïnós, especialment a la part de llevant, d’una sola…
Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa, encara que sovint només surt esmentada com a Guàrdia Molt aviat tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un net de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que feu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi…
Santa Maria de Copons
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons Des de molt aviat tingué funcions parroquials, i encara les conserva en l’actualitat El castell de Copons es documenta per primera vegada l’any 1020, data en la qual Guifred de Balsareny, repoblador del terme del castell, el vengué a la seva muller Ingilberga L’església i la parròquia es documenten l’any 1035 en el testament de Ramon Guifré de Balsareny, en el qual deixava un parell de bous als clergues de Santa Maria de Copons per a misses, mentre que a l’església de Santa Maria deixava una tona de vi, al mateix temps…
Sant Feliu de Lledó (Lledó d’Empordà)
Art romànic
Aquesta església, que fou parròquia fins l’any 1929, és situada a la part més alta de la vila de Lledó i a l’exterior nord-est d’aquesta La primera notícia documental que tenim de Sant Feliu data de l’any 1017, bé que aquesta església ja devia fer molt de temps que existia L’any 1109 consta que fou donada pel bisbe al priorat de Santa Maria de la mateixa vila L’edifici actual fou fet construir pel prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII No hi ha restes de cap edifici anterior En una sepultura de la sagrera de Sant Feliu, prop del mur oriental de l’església, fou descobert un encenser de bronze d’…
Sant Ponç de Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta parrochiali ecclesia ” D’…
Convent de Sant Salvador (Perpinyà)
Art romànic
L’antic convent de Sant Salvador és situat al carrer del mateix nom, al centre de Perpinyà, entre la plaça Rigau i el Museu d’Història Natural El monestir de canongesses augustinianes de Sant Salvador és documentat des de l’any 1244, quan Guillema, filla de Perpinyà Mercer, feu un llegat de tres sous a les seves canongesses pel mateix temps consta que va rebre del papa Innocenci IV 1243-54 una butlla d’indulgències als que contribuïssin a la seva construcció El monestir de Sant Salvador fou protegit pels reis de Mallorca i perdurà fins a la fi de l’Antic Règim El vestigi més important de tot…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir grec, en especial de l’època clàssica, incorporat en una altra llengua.
La importància de la cultura grega ha determinat l’abundosa presència d’hellenismes en el lèxic de totes les branques del saber de les diverses llengües En el català, hom pot registrar un primer estat d’hellenismes —bé que molt escàs— arribats directament i reflectits en la toponímia ‘Εμπόριον < Empuries, Ρόδη < Roses, etc La dominació romana aportà una gran quantitat de mots manllevats al grec noms d’objectes, peces de vestir, paraules relacionades amb la geografia física, la botànica, etc D’aquest fons antic, difícilment datable, hom separa un grup de paraules, pròpies…
Sant Llorenç d’Argençola
Art romànic
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Argençola Molt aviat tingué funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat si bé en un edifici diferent del primitiu El castell d’Argençola es documentà al mateix temps que l’església l’any 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l’altar de Sant Llorenç, la basílica del qual era situada en el castell d’Argençola Entre les deixes pietoses n’hi ha una d’un alou a Sant Llorenç i una vinya a Santa Maria d’Argençola El difunt era senyor del castell d’Argençola i de molts altres castells de l’actual terme…
Sant Jordi de Fluvià (Guissona)
Art romànic
El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de…