Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
La por del part i el dolor
Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia presentar amb dificultats o bé…
El que cal saber de la síndrome de Down
Patologia humana
Genètica
És denominada síndrome de Down, o trisomia 21, una alteració cromosòmica que comporta uns trets físics característics, retard en el creixement, hipotonia muscular i un cert grau d’endarreriment mental La síndrome de Down és molt freqüent, ja que per terme mitjà es presenta en 1 de cada 600 nadons Això no obstant, hi ha una íntima relació entre la síndrome de Down i l'edat materna, i la freqüència del trastorn augmenta considerablement en el cas de mares majors de 35 anys El naixement d’un infant amb síndrome de Down sol trasbalsar els pares i els familiars, fonamentalment per la incertesa que…
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Música
Filòsof, escriptor i músic alemany.
Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a…
Terra baixa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor, Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…
,
Sargantana cendrosa
Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del…
Mussol banyut
El mussol banyut Asio otus és un rapinyaire nocturn bosquetà, de dimensions mitjanes 34-35 cm i bastant estilitzat, proveït d’unes ulleres circumfacials com les de l’òliba, però tot ell d’uns colors molt més foscos, marronosos i castanys altrament, presenta unes "orelletes" ben marcades a sobre el cap, com les del duc o del xot, i té l’iris de color taronja Les fotografies corresponen a individus de l’interior català, concretament a un jove volander a dalt i a un poll a baix Anna Motis i Antoni Agelet Aquest és un dels rapinyaires nocturns més esquerps i discrets, la qual cosa fa que encara…
Història nacional de Catalunya
Història
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili, publicada a Barcelona per Edicions Pàtria
Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…
,
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872 i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, cursà els estudis de magisteri i obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 Exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 i Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El Magisterio Segoviano La seva obra historiogràfica és molt breu…
Menopausa i climateri
La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri , època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una progressiva inactivació espontània…
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…