Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Cargols i cargolades
Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…
Castell de Pinyana (Castellonroi)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta fortalesa es drecen damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell se situen al poble abandonat de Pinyana, que és emplaçat damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, aigües avall de la resclosa de Santa Anna, la qual domina el congost de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG992395 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que puja a la presa de Santa Anna, i uns 300 m abans cal desviar-se a la dreta cap al campament de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre En arribar…
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una de les…
Club Lleida Esportiu
Futbol
Club de futbol de Lleida.
L’origen es remunta al 1939, any en què fou creat el Lérida Balompié , fruit de la fusió entre el Lleida Sport Club i l’AE Lleida Calaveres, amb el suport de l’AEM Associació d’Exalumnes Maristes El seu terreny de joc era el camp de la carretera de Corbins La temporada 1939-40 es proclamà campió de grup de segona regional, però no ascendí a primera regional fins a la següent edició 1940-41 La temporada 1942-43 pujà a tercera divisió i el 8 de juliol de 1945 arribà a un acord de fusió amb el seu gran rival, el CD Leridano, fundat el 1941 i considerat l’equip dels militars jugava a primera…
,
Lluitar contra les flames
Una guerra contra el foc, on no manca l’aviació, els vehicles tot terreny i una logística de caràcter militar, basada en comunicacions eficaces i en estudiades tàctiques de posicionament i atac així és avui dia el combat dels incendis forestals La munició és ben simple aigua Aigua bombardejada o bé projectada de terra estant amb mànegues convencionals Sembla fàcil Com fer arribar l’aigua, però, al capdamunt d’una muntanya poc accessible, o com sobrevolar amb precisió una zona turbulenta a causa de l’aire calent ascendent i amb mala visibilitat per mor del fum I d’on treure l’aigua, a més, en…
Santa Maria de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació La capella de Santa Maria s’alça propera als masos Viladelleva i Ferrer, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Castellnou de Bages Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del costat sudoriental L’edifici mostra la capçalera carrada que remata una nau no gaire grossa A Mazcuñan-F Junyent Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del nord-oest El porxo que precedeix el mur frontal i que aixopluga la porta d’entrada a la capella és de construcció posterior A Mazcuñan-F Junyent Un cop arribats a la població de Callús,…
volumetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…
Sant Girvés de la Torre de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb els arcs formers i els pilars que separen la nau central de les laterals ECSA - JA Adell L’església de Sant Girvés de la Torre, coneguda com Sant Girvé, és situada en un indret boscos i isolat al capdamunt d’un turó al marge dret del Rialb, on hi ha restes d’un mur dins el bosc Mapa 34-13329 Situació 31TCG505505 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció a Polig i la vall del Rialb Quan s’arriba a Sòls de Riu, cal prendre la pista que segueix la vall del Rialb, pel marge dret del riu, i a uns 4 km, poc abans d’arribar a l’abandonat…
Santa Maria de Molig
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’entrada a l’església, capgirada d’orientació l’any 1697, quan s’afegí davant l’absis un pòrtic amb l’antiga portada i altres elements forans ECSA - Rambol L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli de Molig, vers el sector occidental, al costat del castell Té la façana a la Plaça Major i pel costat de tramuntana és vorejada pel carrer de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 14” N - Long 2° 23’ 18” E Per a arribar-hi cal agafar des de Prada la carretera D-619, que tot seguit travessa la Tet, i continuar, un cop passat Catllà, per la…
Fiscalitat i política monetària
Durant els dos últims segles de la República Romana i tot el període imperial, el que després foren els Països Catalans van formar part de la província romana d'Hispània Citerior, més tard també anomenada Tarraconense El principi de la fiscalitat es va originar perquè Roma considerava que per dret de conquesta li pertanyien tots els territoris dominats, els quals s'integraven en l' ager publicas L'Estat procurava posar en rendiment els territoris incorporats, mitjançant l'arrendament, la venda o el seu retorn als antics propietaris, els quals els feien produir en règim de possesio En altres…