Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Museu de Badalona

Jardí de Quinti Licini, espai arqueològic del Museu de Badalona
© Museu de Badalona
Museu
Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1955, i inaugurat el 1966.
Bé que els primers anys funcionà sobretot com a local d’activitats cíviques i culturals, a partir de la dècada de 1970 anà incorporant progressivament funcions museístiques Fites d’aquesta etapa foren la creació de l’arxiu històric de la ciutat 1979 i la restitució el 1980 de diverses peces que havien estat espoliades, entre les quals una escultura de la deesa Venus Actualment els fons del museu consten de cinc grans divisions arqueològic, artístic, històric i patrimoni documental Les restes romanes de l’antiga Baetulo, visitables al subsol, són el vessant més destacat del museu, amb diversos…
Dofí comú
Els dofins comuns Delphinus delphis no realitzen migracions estacionals, però poden desplaçar-se centenars de quilòmetres per tal de buscar aliment Durant el dia depreden bancs de sardines, sorells, verats o d’altres espècies de peixos gregaris de superfície, però és durant la nit quan es mostren més actius i realitzen les immersions més llargues per tal d’atrapar els peixos i els cefalòpodes d’aigües profundes que ascendeixen en les hores de foscor Tot i que són nocturnes, les seves immersions no acostumen a sobrepassar els 50 m de profunditat Esteve Grau El dofí comú és el…
Zoologia 2010
Zoologia
La recuperació de grans mamífers extints als Pirineus L’any 2010 ha estat un any determinant pel que fa a l’inici de la recuperació de grans mamífers als Pirineus El cérvol, l’ós i el llop tornen a córrer per tota la serralada pirinenca Pel que fa al cérvol —que, tot i no haver estat mai tan amenaçat com l’ós o el llop, sobrevivia en petitíssimes poblacions els anys setanta del segle passat— durant el 2010, i de fet uns quants anys abans, ja se’n va demostrar la plena recuperació amb poblacions nombroses i sanes molt ben adaptades a hàbitats sobretot prepirinencs S’ha dut a terme una política…
Dofí mular
El dofí mular Tursiops truncatus és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha collocat l’home Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps Jordi Vidal Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt És de talla més gran que el dofí…
Els equenèids: rèmores
S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…
Zoologia 2019
Zoologia
Les llúdrigues al Besòs Exemplars de llúdriga van ser vistos en el tram baix del Besòs durant el 2019 L’any 2019 es va confirmar el retorn de la llúdriga Lutra lutra en el tram baix del Besòs i fins a tocar el mar Des de l’any 2014, els albiraments d’aquest animal havien estat freqüents, sobretot en el tram del riu que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac Durant els darrers cinc anys, també se n’havien detectat individus en aigües dels rius Tenes i Congost, tots dos pertanyents a la conca del Besòs La importància de la presència de llúdrigues d’una manera estable en aquesta zona…
remolar
Pesca
Fer-se un gros esquinç o estrip en una xarxa o en un altre ormeig semblant pel fet d’haver-se enganxat en una roca del fons o pel fet d’haver-hi passat dofins.
La natura durant el confinament
Zoologia
L’absència de turisme durant la pandèmia a l’antiga ciutat de Lopburi Tailàndia va permetre l’ocupació dels carrers pels macacos © Sasaluk Rattanachai/ Facebook Durant les setmanes de confinament més rigorós provocat per la pandèmia de la COVID-19 a causa del coronavirus SARS CoV-2, la natura va recuperar terreny ràpidament arreu del món Com que els confinaments més durs es van esdevenir entre el març i el juny del 2020, en plena primavera a l’hemisferi nord, es va veure com la vegetació ocupava terrenys camins, zones industrials i carrers de grans ciutats on semblava que res hi podia créixer…
La moneda antiga
Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…
Casa del carrer del Bisbe Caçador (Barcelona)
La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…