Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Garriguella, de 21,02 km 2 , s’estén al sector nord-oriental de la plana de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb els contraforts de les serres que enllacen la de l’Albera amb la de Rodes És accidentat a la banda de llevant i tramuntana, i assoleix 314 m a la carena de la serra de la Baga d’en Ferran, al límit amb el terme de Llançà Vers ponent i migdia el terreny és més planer, però lleugerament ondulat per pujols i petits serrats, com el serrat de Mala Veïna, prop del límit amb Peralada La riera de Garriguella, que neix a l’extrem meridional de…

Alerta científica pel canvi climàtic Presentació de l’informe especial Canvi Climàtic d’1,5 °C a la 48a sessió del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic © IISD/ENB / Sean Wu El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic GIECC va presentar entre l’u i el 6 d’octubre a Incheon República de Corea els resultats de l’informe especial Canvi Climàtic d’1,5 °C, elaborat per 91 científics de 40 països a petició de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic L’informe destaca la llarga llista de danys ambientals, socials i econòmics que poden…

Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…

Transicions energètiques Les empreses elèctriques van pressionar el Govern per tal que impedís la implantació massiva de l’autoconsum fotovoltaic a l’Estat espanyol, on hi ha les condicions perquè realment sigui massiu © Fototecacat / Enruta / Dreamstimecom Alemanya no és l'únic país que té en marxa un procediment legal per a impulsar i desenvolupar una transició energètica Energiewende El 2015 França va aprovar una llei de transició energètica per al creixement verd Aquesta llei, impulsada pel Ministeri d'Ecologia, dirigit per Ségolène Royal, vol modificar l'actual mix elèctric disminuint l'…

Les polítiques ambientals catalanes dels darrers trenta anys són un bon exemple del paper dels moviments socials com a motors del canvi La mobilització sorgeix quan un sistema polític és incapaç de donar resposta a malestars o desigs de la gent, i els retards o distorsions en la traducció política de les seves aspiracions esdevé un indicador de qualitat democràtica Catalunya va tenir un albirament força primerenc de la consciència ambiental els anys 1972-73, al final de la dictadura que havia somort —però mai anullat del tot— la cultura republicana, catalanista i llibertària de l’…

Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…

Algunes energies van mostrar durant el 2010 la seva pitjor cara Així, cal esmentar el vessament de petroli sense aturador durant mesos al bell mig del golf de Mèxic, amb la consegüent catàstrofe ecològica que en derivà l’etern conflicte amb l’Iran per l’energia nuclear civil, que pot ser utilitzada com a arma nuclear la interminable cerca d’un emplaçament per al magatzem de residus nuclears la situació del sector del carbó, que, incapaç de trobar el seu lloc en un nou escenari de baixes emissions de carboni, només pot aspirar a sobreviure, tant a Espanya com a la major part d’Europa, amb…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…

Els factors i els processos edàfics Si s’observen els factors formadors dels sòls de les boscanes decídues, resulta palès que l’únic factor realment independent és el material parental, ja que tots els altres factors —clima, vegetació, acció humana i temps— estan interrelacionats Per exemple, la vegetació depèn del clima i, en menor grau, del substrat i del tipus de drenatge condicionat pel relleu aquest, per la seva banda, és determinat i afaiçonat en part pel substrat i pel mateix drenatge Hi ha dos factors addicionals que, en el procés de formació del sòl, tenen un efecte particularment…

L’estructura zonal és una de les principals característiques de l’ecosistema dunar i, al mateix temps, és una conseqüència del procés de sedimentació de la sorra, de les possibilitats de colonització del substrat per les plantes i dels gradients de variació dels factors segons la proximitat de la línia de costa La fotografia, presa a la zona de Guardamar Baix Vinalopó, permet distingir aquesta estructura Les dunes de Guardamar, formades a la plana deltaica del Segura, foren fixades artificialment per mitjà de la plantació de pins, eucaliptus i palmeres Jordi Vidal L’ecosistema dunar a les…