Resultats de la cerca

Comandant general de Catalunya i Aragó 1835, dirigí aquell any agost-novembre l’anomenada expedició de Guergué , que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents juliol Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya…

Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món…

Vida Ha estat collaborador de les principals revistes culturals catalanes, entre les quals Destino , Catalònia , Revista de Catalunya , Barcelona Metròpoli Mediterrània  o Cultura Des del 1976, i durant 14 anys, formà part de la redacció del diari Avui , on s’endinsà en la branca del periodisme cultural i, d’una manera més intensa, en el musical-clàssic, disciplina en la qual fou pioner L’any 1984 fou nomenat director de la Revista Musical Catalana  -que el 1994 prengué el nom de Catalunya Música/Revista Musical Catalan a-, tasca en la qual cal destacar la seva original…

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…

Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la Sénia Baix…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i…

Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també…

Ea part el pretendent, Carles Isidre, amb la seva cort Sortí d’Estella, travessà l’Aragó per Osca i Barbastre i entrà al Principat per Tragó de Noguera 7 de juny Derrotada, però no decisivament, pel baró de Meer a Gra 12 de juny, es refugià a Solsona 14 de juny Per Súria, Santpedor, la Segarra, Vinaixa i Margalef, l’expedició arribà a l’Ebre, que travessà a Xerta 29 de juny, emparada per Ramon Cabrera Prosseguí cap a Ulldecona i el País Valencià Sant Mateu, Borriol, Vila-real, Nules, Burjassot Des de Xiva, on fou lliurada 15 de juliol una batalla aferrissada, finalment favorable als liberals…

El 1527 féu la primera expedició a la Florida, juntament amb Pánfilo de Narváez, el qual naufragà 1528 s’endinsà cap a l’oest, travessà el Rio Grande i arribà fins a la costa del golf de Califòrnia, que seguí en direcció sud fins a Tenochtitlán Tornà a Castella i organitzà 1540 una nova expedició cap al riu Paraná amb més de 400 homes, per la qual cosa Carles V el nomenà capità general, governador i adelantado del Riu de la Plata El 1541 arribà a l’illa de Santa Catalina Brasil, des d’on emprengué una expedició —en el curs de la qual descobrí les cascades de l’Iguaçú— cap a la…

La zona -coneguda com a Armòrica- fou romanitzada durant el segle I, i posteriorment, als segles V i VI, patí la invasió dels celtes anglesos bretons La llengua bretona assolí la seva màxima esplendor al segle X, època a partir de la qual inicià un lent declivi Música culta Vegeu França Música tradicional A la costa meridional bretona, la llengua i les tradicions s’han conservat més que en altres zones, i continuen vives en elements precristians, en els ritus religiosos de veneració dels sants, en la indumentària, en la mitologia celta i en la música i els instruments folklòrics La Bretanya…