Resultats de la cerca

Abans de l’arribada dels castellans, tingué importància pel seu mercat fins a l’època colonial Després de la conquesta, els franciscans fundaren a Tlatelolco el collegi de la Santa Cruz, destinat als fills dels cacics indis hi aprenien gramàtica llatina, retòrica, filosofia i medicina entre els que hi estudiaren, una colla d’humanistes nahues aconseguiren de fer més entenedora llur cultura a Europa, mitjançant una bona quantitat d’obres escrites en castellà, llatí o nàhuatl des del punt de vista d’una millor evangelització dels indis, els resultats no foren tan positius, a causa de la curta…

Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…

Segons aquestes nasqué a Iconi, a l’Àsia Menor, i fou convertida per Pau de Tars, el qual ella acompanyava en qualitat d’evangelitzadora i auxiliar Sofrí diferents martiris i la mort a Selèucia abans de l’any 65 La difusió de les esmentades actes la feu popular a tota la cristiandat El seu sepulcre fou visitat per molts pelegrins, entre els quals Egèria, el 384 La suposada evangelització de sant Pau a Tarragona hi feu localitzar aquest culte, ciutat de la qual esdevingué patrona i titular a la seva església El seu culte hi és constatat des del segle XII Prop del claustre de la catedral es…

Estudia al convent de Sant Bernardí de Siena de Petra, a Mallorca Entrà a l’orde dels menors l’any 1730, al convent de Santa Maria dels Angels de Jesús a les rodalies de Palma, on professà el 1731 i canvià el nom de Miquel Josep pel de Ginebró, més conegut per Juníper Probablement el 1737 fou ordenat de sacerdot Del seu primer ensenyament filosòfic al convent de Sant Francesc, es conserva un recull, del 1744, de sermons inèdits, Compendium scoticum , en català dialectal, que restà inèdit Continuà els estudis de teologia, a la Universitat Lulliana, on es doctorà el 1742, i en regentà la…

Malgrat una dependència històrica de l’antiga De rebus Graecorum per al retorn dels ortodoxos, de Gregori XIII 1573, la fundació és deguda a la iniciativa de Gregori XV 1622 El 1641 li fou incorporat el collegi Urbanià, fundat pel valencià Joan Baptista Vives 1605 per a la instrucció de sacerdots d’arreu del món Del 1626 al 1907 posseí impremta pròpia, que difongué, en les llengües més variades, obres apologètiques, litúrgiques, teològiques i de viatges Exercí una gran activitat missionera, assistencial i educativa en els nous territoris descoberts, sovint en conflicte amb els colonitzadors…

Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per bisbe i…

Sacerdot 1963, exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on duu a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics Doctor en teologia 1985, el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona Collabora habitualment a Phase , Missa dominical , Oración de las horas i Catalunya Cristiana Entre les seves nombroses publicacions teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules 1981, Des de la fe 1983, Evangelització 1985, Paraula del Senyor 1989…

Fill d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona 1966 i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense 1969 Doctorat en teologia per la Universitat de Navarra i ordenat sacerdot el 1971, els primers anys es dedicà a l’activitat pastoral i juvenil universitària Nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe 1986, de la Congregació per al Clergat 2003 i del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització 2011, és membre de la Pontifícia Acadèmia Teològica des del 1989 i un dels impulsors de la…

S'enfrontà diverses vegades als pagans per tal d’arrencar-los de la bruixeria i de la poligàmia, ambdós costums molt arrelats al seu poble Descoratjat davant les dificultats pastorals i polítiques que trobà al seu entorn, es retirà a Roma, on portà una vida de reclusió i d’estudi al monestir de Sant Bonifaci però molt aviat el papa Joan XV el féu tornar a la seva diòcesi, on Adalbert, influït pels ideals de Cluny, fundà aleshores l’abadia de Břevnov, prop de Praga 992 Més tard es consagrà a l’evangelització dels pobles de les riberes del Bàltic i esperonà la conversió dels magiars Adalbert…

En foren capdavanters el pastor anglicà John N Darby i el filantrop George Muller Un tret característic d’aquesta Església fou l’estudi de la Bíblia i la participació comunitària de l’eucarística Aviat es produïren les primeres divisions Darby encapçalà els exclusivistes o tancats , sense cap relació amb les altres confessions evangèliques i amb la pràctica del baptisme dels infants, i els oberts, entre els quals figurà Muller, batejaven per immersió els creients adults, collaboraven amb els protestants de les altres confessions i sobresortien per llur entusiasme missioner Poc abans del 1868…