Resultats de la cerca

Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La…

Es formà a Llotja Barcelona Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un…

En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era portada ritualment…

Estudià amb E Morera i fou sotsdirector de la Coral Catalunya Nova 1895 — ˜1900 L’any 1901 fundà els orfeons Nova Catalònia i Germinal 1909 Fins el 1918 fou professor a l’Acadèmia Granados Dirigí també la Sociedad Odeón i l’orfeó Schola Orpheonica, i compongué una gran quantitat d’obres escèniques, entre les quals destaquen La sardana dels promesos 1906, La dama d’Aragó 1906, estrenada en els Espectacles Audicions Graner, Les calderes d’en Pere Botero 1906, Permeti’m 1907, T’estimo 1907, Ofèlia 1907, Les roselles 1907, La festa de les donzelles 1907, El portal de Betlem 1908, L’…

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…

Fill de Sesostris III, portà la dinastia el seu cim i fou un dels reis més importants de la història faraònica La intensa activitat del seu pare fora del país especialment a Núbia li permeté de concentrar-se en la política interior D’ací la riquesa assolida en el seu regnat, com ho palesen l’explotació de mines i pedreres Uadi Hammamat, Sinaí, etc, l’agricultura portà a terme el projecte iniciat, sembla, per Sesostris II de convertir el Faium en el graner d’Egipte i les construccions, que fan d’ell, igual que de Tuthmosis III, d’Amenofis III i de Ramsès II, un dels faraons que…

Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films L’hereu de Can Pruna , 1905 Se da de comer en el Hotel Eléctrico , 1907 El hombre invisible després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé Voyage à Jupiter , 1907 en la línia de Méliès i de Zecca En 1904-05 havia collaborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual El 1910 fundà la seva pròpia productora Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador Cabiria , 1914…

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou…

Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…