Resultats de la cerca

El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els…

Vida Ingressà en la Gaumont de Barcelona com a grum i acabà essent el número dos de la companyia després del director Henri Huet Ambdós participaren, el 1929, en la constitució de la societat anònima Fantasio que a l’abril del 1931 inaugurà el cinema homònim –el nom fou suggerit per Francesc Gargallo, cap de publicitat de la Gaumont– Quan aquesta casa es convertí en Exclusivas Huet, Ll Cabezas marxà amb Llorenç Gascón cap de vendes de la Gaumont i Jaume Ferrer, el seu caixer, per crear la distribuïdora Internacional Films IF També s’hi incorporaren Modest Pascó, que hi aportà títols de la…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat…

Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera formà part de l’Estudiantina Valenciana L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França on exposà al Grand Palais des Beaux Arts i Itàlia Professionalment, collaborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i…

Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839 inauguraren una…

Installat a les Drassanes de Barcelona , conté importants peces de la història marinera catalana una collecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca 1439, nombrosos models de vaixells, exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol —entre els quals una maqueta de l’ Ictíneo —, una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant, etc El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la Diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les…

Fou creada a Barcelona el 1909 per Josep Casanovas i Malet El 1913 s’associà amb Enric Piñol i Sánchez, i es constituí la distribuïdora Casanovas i Piñol, que es dedicà a la compravenda i al lloguer de tota mena de material cinematogràfic Casanovas i Piñol es convertiren en els únics agents espanyols de la Companyia Cinematogràfica de Portugal que proveïa les principals sales de Lisboa També formaren part de l’entitat explotadora de grans films Repertori Dulcinea El 1914 obtingueren la representació per a l’Estat espanyol, Portugal, Cuba i Amèrica Llatina de la Prometheus Films de Berlín i d’…

Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la…

La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades polifòniques La…

Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…