Resultats de la cerca

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…

Orígens i formació Una vista del nucli antic de la ciutat de Vic, centrat per la catedral, al costat de la qual emergeix el campanar, bonic exemplar del romànic llombard Pagans-TAVISA L’antiga ciutat romana d’Ausa, que havia de donar nom al comtat i a la diòcesi d’Osona, era situada damunt el turonet on encara es conserva actualment el temple romà de Vic Amb el desgavell de l’ocupació sarraïna, que sembla que ací fou violenta, i el despoblament que seguí a la revolta d’Aissó posterior a l’alliberament carolingi, l’antiga ciutat sembla que restà força destruïda Això no obstant, alguna…

Situació A uns 5 km al nord-est del municipi de Rabós d’Empordà i vora el vell camí del coll de Banyuls, s’aixequen les ruïnes de l’antic monestir benedictí de Sant Quirc o Sant Quirze de Colera Aquest important cenobi, fundat a la capçalera de la vall de la riera de Sant Quirc o la Requerada, que neix a la carena de l’Albera, prop del coll de la Perdiu, ofereix encara un aspecte impressionant i les seves restes presenten vestigis d’èpoques diverses Es trata d’un dels monuments medievals més notables de l’Empordà i, sens dubte, de tot el país Vista de conjunt del monestir des del costat sud-…

Situació Vista de conjunt de l’església des de l’angle sud-oest Hom pot veure una part de l’església pre-romànica, amb el campanar romànic F Baltà Vista interior de la nau pre-romànica amb la capçalera, trapezial, al tons J A Adell L’església de Sant Esteve és l’edifici més destacat del nucli de Canapost, format per una agrupació reduïda de masos Mapa 334M781 Situació 31TEG061472 El poble de Canapost és a la vora de la carretera local de Vulpellac a Pals al costat dret, entre la primera d’aquestes poblacions i Peratallada Es troba just a la cruïlla d’aquesta carretera amb la que surt d’aquest…

L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…

El primer escultor gòtic català de nom conegut Marededéu amb el Nen de la seu de Girona dita del Claustre o de Bellull, coronada i acompanyada per àngels Feta abans del 1273, s’atribueix al mestre Bartomeu BG – JMOliveras El mestre Bartomeu és l’artista català més antic al qual es pot aplicar la metodologia historiogràfica convencional, és a dir, la que contraposa dialècticament les obres amb els documents que les daten, que en donen notícies econòmiques, que especifiquen les ordres dels clients que les contracten i que les adjudiquen als diferents autors És clar que hi ha molts artistes…

Arqueta Arqueta hispanoàrab dels segles IX-X procedent del monestir i actualment al Museu d’Art de Girona, on és inventariada amb el núm 17 J Vigué Procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, el Museu d’Art de Girona conserva una arqueta hispanoàrab dels segles IX-X, la qual és inventariada amb el núm 17 És una capsa d’os o bé de vori amb aplicacions metàlliques en força mal estat Fa 24 cm de llarg per 16 cm d’alt per 15,5 cm de fons Tal com és normal en les capses àrabs, l’ànima de la capsa és de fusta de roure o de faig i, ja a l’origen, fou recoberta amb petites plaques de vori de…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…