Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
literatura canandenca
Literatura francesa
Literatura en llengua francesa desenvolupada al Canadà.
La producció literària dels canadencs de parla francesa fou, a mitjan s XIX, molt precària, i únicament se'n destacà el poeta i historiador Michel Bilbaud 1782-1857 L’aparició de l' Histoire du Canada 1845-48 de François Xavier Garneau 1809-66 inicià el moviment romàntic, anomenat École Patriotique de Québec Joseph Octave Crémazie 1827-79, Louis Fréchette 1839-1908 i Raymond-Henri Casgrain 1831-1907 en foren els màxims representants en poesia En la novella històrica i costumista es destacaren Antoine Gérin-Lajoie 1824-82 i Philippe Aubert de Gaspé 1786-1871 L’École Littéraire de Montreal,…
Apel·les Mestres i Oñós

Apel·les Mestres i Oñós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Música
Dibuixant, músic i escriptor.
Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…
, ,
Noucentisme
Art
Literatura
Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
Els principals banderers — Eugeni d’Ors i Rovira , Josep Carner i Puig-Oriol , Jaume Bofill i Mates , Josep Pijoan i Soteras , Francesc d’Assís Galí i Fabra , Joaquim Torres i García , Francesc Xavier Nogués i Casas , Feliu Elias i Bracons — entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme , que informà, doncs, certs aspectes regeneracionistes campanya lingüística de L’Avenç , parnassianisme poètic, antifloralisme, etc dels noucentistes Així, en un llibre símbol com l’ Almanac dels Noucentistes 1911 conviuen escriptors i plàstics de tots dos moviments Hom ha convingut que el 1906…
música de Bèlgica
Música
Música desenvolupada a Bèlgica
Històricament, forma part dels anomenats Països Baixos El Regne dels Països Baixos es va crear el 1815 després del tractat de Versalles Al nord, la població era bàsicament de religió protestant, mentre que al sud predominaven els catòlics El 1830 es reconegué la separació entre les dues zones i es crearen dos estats el del nord rebé el nom d’Holanda i el del sud s’anomenà Bèlgica Al seu torn, Bèlgica restà constituïda per dues comunitats lingüístiques, la neerlandesa flamenca i la valona francesa, cosa que ha repercutit en tots els aspectes de la seva cultura, incloent-hi la música Música…
Hanns Eisler
Música
Compositor alemany.
Vida Fill del filòsof vienès, Rudolf Eisler, la seva família es traslladà a Viena Cursà estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat i més tard fou alumne d’A Schönberg i d’A Webern a la Musikakademie 1919-23 Durant aquests primers anys es feu càrrec de la direcció dels cors obrers Karl Liebknecht i Stahlklang So d’acer i entrà com a corrector de proves a l’editorial musical Universal Edition, on conegué el compositor txec Alois Hába La gran obra de joventut, la Sonata per a piano número 1 1923, és de plena adscripció atonal i fou estrenada el 1924 a Viena En un escrit d’aquells anys…
Cinema 2013
Cinematografia
Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2013 El cinema sempre ha estat un bon termòmetre per a analitzar l’estat d’ànim de la societat i la política nord-americanes En aquest sentit va ser significatiu que l’edició del 2013 de la cerimònia dels Oscar enfrontés dues pellícules inspirades en la política exterior dels Estats Units a l’Orient Mitjà I no va ser menys significatiu que l’Acadèmia preferís guardonar una visió més heroica, positiva i patriòtica – Argo , de Ben Affleck, inspirada en el rescat dels ostatges nord-americans a l’Iran el 1980– que una de més fosca, desencisada i…
El lloc de la literatura en la societat postmoderna
Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…