Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Roy Harris Jenkins
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor britànic.
Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’exèrcit Diputat pel Partit Laborista 1948, on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l’Exchequer 1967-70 i secretari de l’interior 1965-67 i 1974-76, càrrec des del qual afavorí la despenalització de l’homosexualitat i de l’avortament Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea 1977-81, des d’on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu El 1980 abandonà el partit laborista, a causa de…
Moviment Socialista de Catalunya
Política
Partit polític fundat simultàniament a Tolosa, Mèxic i Catalunya (clandestí) pel gener del 1945.
S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu L’òrgan del partit fou Endavant 1945-68, editat a França i dirigit per Josep Pallach El 1968, per raons conjunturals i ideològiques, el moviment es…
The Conservative and Unionist Party
Política
Partit polític britànic, successor del Tory Party.
Després d’acceptar la Reform Act de l’any 1832, Robert Peel reorganitzà el vell partit entorn del nucli del Carlton Club 1831, l’anomenà Conservative Party i el dotà d’una organització central fora del Parlament Després de la derrota electoral del 1852, Benjamin Disraeli el reorganitzà i li donà els fonaments ideològics els principis bàsics, formulats definitivament el 1872 al Crystal Palace, eren mantenir les institucions del país, defensar l’imperi colonial i elevar la condició del poble La Reform Act del 1867, en ampliar el cos electoral, forçà el partit a crear una organització de masses…
Yitzhak Rabin
Yitzhak Rabin
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar israelià.
Estudià agricultura i en 1943-48 fou oficial de la divisió jueva Palmach, que lluità al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial El 1948 defensà Jerusalem en la primera guerra araboisraeliana guerres araboisraelianes , i fins el 1968 ocupà càrrecs a l’exèrcit israelià, entre els quals, cap d’estat major 1964-68 Ambaixador als EUA 1968-73, fou diputat des del 1974 pel partit laborista, que liderà en 1974-77 anys en què també succeí Golda Meir com a primer ministre, i des del 1992 Ministre de Defensa en el govern d’unitat de 1984-86 i en 1986-90 en el govern del Likud presidit per IŠamir…
Tony Abbott
Política
Nom amb què és conegut el polític australià Anthony John Abbott
Nascut a Anglaterra, retornà amb els seu pares al país d'origen, Austràlia, quan era un infant Es graduà en economia a la Universitat de Sydney i més tard estudià filosofia a Oxford Després d’una temporada com a seminarista catòlic, exercí el periodisme El 1994 fou elegit diputat al Parlament australià pel Partit Liberal Ocupà les carteres de treball 1998-2001 i de sanitat 2003-07 amb John Howard com a primer ministre, i el 2009 aconseguí el lideratge dels liberals i esdevingué cap de l’oposició al Parlament Tot i perdre les eleccions del 2010 davant els laboristes, al setembre…
Getúlio Vargas
Història
Polític brasiler.
Estudià dret, i treballà en l’administració estatal Diputat 1922, ministre de finances 1926 i governador de Rio Grande do Sul 1928, participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo Tot i això, arrenglerà el Brasil al costat dels…
John Major
Història
Política
Polític britànic.
Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que conduïren…
Noruega 2009
Estat
L’executiu noruec, encapçalat per Jens Stoltenberg, va ser reelegit en les eleccions del setembre © Oficina del Primer Ministre de Noruega Amb una precisa gestió de la crisi a partir del fons multimilionari provinent del petroli, el Govern encapçalat per Jens Stoltenberg va aconseguir convertir-se en el primer executiu des de 1993 a ser reelegit a Noruega Les eleccions, celebrades el 14 de setembre, van donar la victòria a la coalició governant de centristes, laboristes i socialistes d'esquerres, que amb 86 escons només perdia un escó respecte als anteriors comicis La dreta,…
Gran Bretanya 2010
Estat
Al principi d’any ningú no confiava en les possibilitats de reelecció del primer ministre Gordon Brown i, al principi de gener, en el si del seu partit, dos exministres laboristes, Patricia Hewitt i Geoff Hoon, van demanar una votació secreta per resoldre la qüestió del lideratge del Partit Laborista Però ja no era moment de canvis, i a l’abril Brown va fixar la data de les eleccions generals per al 6 de maig Arribava la fi de la publicitada “tercera via”, encarnada pel model de desenvolupament capitanejat per Tony Blair, i que havia de conjuminar liberalisme econòmic i Estat social Tanmateix…
Gran Bretanya 2009
Estat
Gordon Brown va patir al llarg de l’any un intens desgast per la crisi econòmica, la dimissió de membres del gabinet i casos de fraus econòmics © Comunitat Europea Després d'un primer ajut a la banca privada de 40000 milions d'euros a l'octubre del 2008, que va ser insuficient, el primer ministre Gordon Brown va anunciar al principi del 2009 un segon paquet de mesures per a completar el precedent Tot i així, no es va poder evitar l'enfonsament de la banca britànica, i el 19 de gener la caiguda dels grans bancs del país en la borsa va ser inevitable El sistema educatiu privat també es va…