Resultats de la cerca

Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…

Aquesta associació fou creada el 18 d’abril de 1967 per Pere Respaut, degà del Collegi d’Advocats de Perpinyà, amb uns quants amics, per tal de reunir les persones de banda i banda dels Pirineus interessades en el nou desenvolupament d’irradiació espiritual, cultural i artística del romànic A l’abadia de Cuixà s’instituí, a més, el Centre Permanent de Recerques i d’Estudis Pre-romànics i Romànics, dedicat a la història de l’art, l’arqueologia, l’escultura i la pintura dels s viii-xiii de cada costat dels Pirineus, i, particularment, de la Cerdanya, el Conflent, el Capcir, el Rosselló i el…

Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques El…

La idea inicial havia estat formulada per Valentí Almirall al Primer Congrés Catalanista 1880, i l’acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882 En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l’ànima i el dirigent principal El seu lema fou “Catalunya i avant" En la seva primera etapa fou apolític, en un intent d’atreure's els components de “La Renaixença”, i en els seus estatuts prohibí la discussió sobre temes polítics i religiosos Valentí Almirall procurà l’abandonament d’aquesta actitud política inicial i aconseguí que el…

Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico Cataluña», dins Tierras de España , vol2, Madrid-Barcelona, 1978 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Madrid, 1957, pàg151-249 Alcolea Gil, S Cirlot, J E Gudiol Ricart, J Història de la pintura en Cataluña , Madrid, Tecnos, 1957 Badia Batalla, F…

El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla  d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la integración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institució Patxot, Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , Edicions 62, Barcelona 1972 Abril i López, Josep M Lipsanoteca d’Andorra , dins Catalunya Romànica , vol XXIII Museu Episcopal de Vic-Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Enciclopèdia…

S’ha concretat en llibres, vídeos i exposicions de murals fets a Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, suport als guions de la sèrie La memòria dels Cargols , de Dagoll Dagom TV3, i, especialment, en cursos per a adults i altres adreçats a universitaris amb convenis amb les principals universitats públiques i desenvolupats per un collectiu de 300 professors, cobrint tot el territori català Ha estat presidida per Joan Amorós i Enric Pujol, que també han redactat el Curs d’Història de Catalunya editat per Rosa Sensat, recull de materials que s’utilitza a les classes L’equip de…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…