Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
Liber dotationum antiquarum praesentis ecclesiae vicensis
Art romànic
Un fragment del foli 110, amb dues inicials “I”, dibuixades amb colors diferents blau, vermell i verd, sense apunt previ G Llop Manuscrit en pergamí que consta de 152 folis 37,5 x 8,5 cm i en el qual hom recull amb lletra del segle XIII, en negre, i epígrafs en vermell, el conjunt d’antigues donacions i privilegis de la catedral de Vic La manca de notícies de les activitats del taller de Vic durant aquest segle queda excusada pel coneixement de la presència del copista Pere Madriguera, sacerdot, que recopilà en un únic volum totes les donacions anteriors per ordre d’Andreu d’Almúnia, canonge…
Tauró!
Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…
ses Salines de Santanyí
ses Salines de Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al Migjorn, on constitueix un llindar planer entre la marina de Migjorn i les serres de Llevant, l’extrem meridional de les quals és precisament la punta de ses Salines (terme de Santanyí).
Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na…
Alcalà de Xivert
Vista general d’Alcàlà de Xivert
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat.
Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…
Sant Aventí de Bonansa
Art romànic
Situació Petita capella situada sobre la població de Bonansa que potser fou l’antiga església castellera ECSA - MÀ Font Aquesta ermita és situada al cim d’un tossalet al peu del qual hi ha el poble de Bonansa L’indret és un bon mirador de les valls de Castanesa i de Barravés, com també dels pics de Vallhibierna i el Turbó Mapa 32-10213 Situació 31TCH089003 De la plaça del poble de Bonansa surt un camí en direcció E que porta en un quart d’hora al capdamunt del turó on hi ha l’església S’arriba a Bonansa per la carretera A-1606, que arrenca de la N-260 MAF-XFG Història No es coneixen…
Banc Català (1916-1935)
El Banc Català era una cooperativa de crèdit, constituïda el 25 d’abril de 1916, a Barcelona Feia crèdit personal i hipotecari als seus socis i acceptava dipòsits, als quals abonava un interès Tenia el domicili en un segon pis del núm 31 de la ronda de la Universitat Acció del Banc Català Hipotecari, 1924 El 1921 la societat cooperativa es convertí en anònima, amb el mateix nom, Banc Català SA, i el mateix domicili El Consell d’Administració estava format per Miquel Junyent i Rovira, Antoni Nebot, Artur Escudero, Enric Maynés i Marià Bordas, i el càrrec de director gerent requeia en Manuel…
Alfredo Mayo
Cinematografia
Actor.
Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…
Volkswagen AG
Economia
Empresa automobilística alemanya.
Fou fundada el 1937 per ordre de Hitler, a partir de la idea de fabricar un Volkswagen en alemany, ‘automòbil del poble’ de preus a l’abast d’economies modestes i de consum baix, encarregada a l'empresari i enginyer Ferdinand Porsche Per tal de dur-ne a terme la construcció en sèrie, hom fundà 1938 la ciutat actualment anomenada Wolfsburg Finançada per més de 300 000 petits estalviadors alemanys, l’empresa, però, no arribà a produir cap turisme, per tal com fou destinada a la producció d’armament i de vehicles de guerra durant la segona Guerra Mundial 1940-45 Posteriorment, la…
Les cannabàcies
Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben…