Situació
Petita capella situada sobre la població de Bonansa que potser fou l’antiga església castellera.
ECSA - M.À. Font
Aquesta ermita és situada al cim d’un tossalet al peu del qual hi ha el poble de Bonansa. L’indret és un bon mirador de les valls de Castanesa i de Barravés, com també dels pics de Vallhibierna i el Turbó.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCH089003.
De la plaça del poble de Bonansa surt un camí en direcció E que porta en un quart d’hora al capdamunt del turó on hi ha l’església. S’arriba a Bonansa per la carretera A-1606, que arrenca de la N-260. (MAF-XFG)
Història
No es coneixen referències històriques sobre aquesta església, que d’acord amb les breus notícies que tenim del lloc i l’emplaçament, hom pot suposar que era l’antiga església castellera. El lloc de Bonansa és documentat per primera vegada al segle XI, i el seu castell, el 1290. (JBP)
Església
Planta del temple, d’absis clarament ultrapassat.
X. Fresneda i M.À. Font
Es tracta d’una petita església d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular ultrapassat a l’exterior, que adopta forma d’arc de ferradura a l’interior. El teulat, en bon estat de conservació, és de lloses.
Actualment l’accés a l’interior s’efectua per una porta d’arc de mig punt oberta al mur de ponent, amb brancals monolítics i capitells de gres una mica bisellats. Un arc rebaixat de dovelles de pedra tosca completa el gruix del mur de l’entrada. Damunt la porta d’accés s’obre una finestra d’una sola esqueixada amb l’arc de mig punt fet d’una única peça. Al mur sud, amb restes d’arrebossat, s’obria la porta original, actualment tapiada, que es correspon a una fornícula a l’interior. Les seves dovelles i els seus brancals foren reutilitzats a la porta actual.
Tant les parets de la nau com les de la capçalera han estat repicades i lligades recentment amb morter de ciment. L’aparell és rústec, amb predomini de gresos.
L’absis presenta carreus més treballats que la resta de murs, bé que manté la rusticitat del conjunt. Disposa d’una finestra axial d’una sola esqueixada i és cobert amb volta de quart d’esfera. Cal destacar l’arrencada de l’arc de ferradura, al mateix nivell que el parament exterior de la capçalera. L’absis conserva encara una ara i un suport d’altar en forma d’enclusa, probablement original.
Hom ha pogut datar aquesta construcció per la tipologia de la planta i la simplicitat del treball com a obra del començament del segle XI i s’ha afiliat al grup de santuaris d’origen castral. Galtier, tot referint-se als pocs exemples d’edificis d’aquesta tipologia diu: “(...) en comparaison du ‘novo schemate’ des ouvres exécutées a la même période par les maîtres lombards, ces architectures ne pouvaient représenter que les temoignages modestes d’une tradition de construction autochtone” (Galtier, 1993). (MAF-XFG)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 144-147