Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Sturm und Drang
Música
Corrent estètic del Classicismeprovinent de la literatura alemanya al qual molts musicòlegs adscriuen algunes manifestacions romàntiques, com l’expressió vigorosa, i fins i tot violenta, de les emocions.
El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial i que…
Juan Germán Schroeder Bilhère
Cinematografia
Cineasta amateur, dramaturg i director d’escena.
Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren alguns…
Unión de Centro Democrático
Política
Partit polític espanyol creat el maig del 1977, entorn de l’aleshores president del govern, Adolfo Suárez González.
Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…
Núria Espert i Romero

Núria Espert i Romero
© David Ruano/TNC
Teatre
Cinematografia
Música
Actriu.
Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant…
, ,
Shirley Temple Story
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976; ficció de 246 min., dirigida per Antoni Padrós i Solanas)..
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa, Edmon Orts Barcelona ARGUMENT APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Josep Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert MÚSICA Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc SO JFigueras, Pep Alas, Toni Torné INTERPRETACIÓ Rosa Morata Shirley Temple, Dolors Doucastella Sra Pit, Montse Fontova Sra Pot, Carmen Rambla Sra Put, Paco Caja Paco, Jesús Garay Jesús, Lluís Rambla Luis, Glòria González Fada de l’Est, Marta Vives Louella Parsons, Walter Cots MrVoland,…
música de Santiago de Compostel·la
Música
Música desenvolupada a Santiago de Compostel·la (Galícia).
La història de la música a Santiago està lligada al seu caràcter de ciutat catedralícia i de centre de pelegrinatge Els pelegrins hi deixaren la seva petja en la música, com es pot comprovar en el Codex calixtinus , probablement escrit a la ciutat pels volts del 1150 i conservat a la catedral S’hi descriuen les visites dels pelegrins i els seus cants, que acompanyaven amb instruments, entre els quals s’esmenten lires, trompetes, arpes, violins, crwths , cítares, tambors i flautes També al portal de la Glòria de la catedral, construït al segle XII, hi ha representats nombrosos instruments S’hi…
Amadís de Gaula

Amadís de Gaula Portada d'una edició Sevillana del 1526
Llibre de cavalleries castellà, l’existència del qual consta documentalment des del s XIV, si bé ha pervingut en una refosa, publicada a Saragossa el 1508, feta per Garci Ordóñez de Montalvo.
La labor d’aquest consistí, sembla, a reduir a tres llibres un text perdut, potser el mateix del qual han romàs alguns fragments del primer quart del segle XV a afegir-hi un quart llibre després de canviar el desenllaç heretat a modernitzar la llengua, que, en la refosa, esdevé una clara superposició d’estrats diversos d’evolució, i a introduir en l’obra elements fantàstics, motius literaris i històrics, així com reflexions morals, insòlites en el gènere El resultat de totes aquestes manipulacions fou un dels millors llibres de cavalleries escrits a la península Ibèrica Amb prosa elegant i…
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…
L’escultura del segle XVI: de l’Humanisme culte a l’Humanisme reformat
Malgrat la hibridació d’influències gòtiques i renaixentistes en la pintura i l’arquitectura del cinc-cents català, l’escultura va fer seves les noves formulacions del Renaixement italià a través de les obres d’artistes forans formats en el nou llenguatge La manca de capitalitat àulica va provocar que els artífexs haguessin de treballar per a una noblesa catalana, assentada comunament a Nàpols, o per a l’Església, la qual va capitalitzar la major part de les comandes Només a les acaballes del segle un grup d’erudits, de formació humanista, reunits a l’entorn del bisbe Agustí, va potenciar un…
batalla d’Alcoraz
Història
Militar
Combat sostingut prop d’Osca, el 1096, per Pere I d’Aragó i pel seu germà, el futur Alfons I, enfront del rei moro de Saragossa al-Musta’īn i del seu aliat, el comte de Nájera, García Ordóñez.
El motiu d’aquest enfrontament fou el setge d’Osca per Pere I Pocs dies després, aquesta ciutat caigué en poder del rei aragonès