Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
El mosquit tigre
La línia blanca del tòrax diferencia, si es conserva, a simple vista el mosquit tigre Aedes albopictus adult d’algunes espècies locals que també són fosques i tenen ornamentacions blanques i potes ratllades Tanmateix, aquesta línia és fràgil, ja que les escates es perden amb certa facilitat, especialment en casos de captura traumàtica o de mala conservació Aleshores, es poden confondre amb Aedes geniculatus, Ae echinus o, fins i tot, Ochlerotatus pulcritarsis Roger Eritja El mosquit tigre Aedes albopictus és l’única espècie del subgènere Stegomyia al qual també pertany Ae…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
decoració
Art
Activitat artística que té com a finalitat d’adornar o complementar objectes i edificis.
El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…
Santa Magdalena de Fígols (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-occidental R Viladés La casa Fígols i, per tant, l’església, són en un lloc elevat respecte del seu entorn Poderoses alzines l’envolten per la part de ponent Algunes construccions adossades a la capella destorben la visibilitat de la dita construcció S’hi diu missa un cop l’any Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 93,6 — y 47,1 31 TCG 936471 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Cardona a Montmajor Al quilòmetre 6,700 hi…
Sant Esteve, abans Santa Maria, de Vilella (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…
Lluís del Milà i Eixarc
Literatura
Música
Compositor, músic i escriptor.
Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…
, ,
Els bitllets de l’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols 1894-…
Sant Sadurní d’Enveig
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis del segle XII, decorat amb columnetes adossades i altres ornamentacions, mutilat en gran part ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea És l’església parroquial del poble d’Enveig Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent RMAE Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 59” N - Long 1° 55’ 1” E Història La parròquia d’ Evegi és mencionada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, escriptura datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la…
Sant Andreu d’Évol (Oleta)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’església i el petit nucli que configura la part alta del poble d’Évol ECSA - F Tellosa L’església parroquial de Sant Andreu és a la part més alta del poble d’Évol, sota el promontori del castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 24” N - Long 2° 15’ 0” E Évol és a uns 2 km d’Oleta per la carretera D-4 PP Història Malgrat que per la seva arquitectura és indubtable que aquesta església fou construïda al segle XI, el primer esment documental és molt tardà, de l’any 1347, quan Guillem Fabre, comerciant de Vilafranca, llegà a Sant Andreu d’Évol 5 sous Aquesta…
Sigismondo d’India
Música
Compositor i cantant italià.
Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona part de la…