Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
La literatura catalana baix-medieval
FFilelf lliura el seu llibre a Alfons el Magnànim, 1449 BUV / GC L’objecte de les pàgines que segueixen és el d’assenyalar les característiques principals d’un grup de textos medievals en romanç, habitualment presentats pels estudiosos dels segles XIX i XX com les obres cimeres d’una literatura nacional la literatura escrita en vulgar sobretot en un català força homogeni, però també en pseudooccità pels habitants de la Corona d’Aragó, entre les darreres dècades del segle XIII i el final del segle XV de Ramon Llull i Jaume I a Joanot Martorell i Joan Roís de Corella Per bé que sigui possible…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…
La vida quotidiana
Estatuetes de la Fortuna, Mercuri i Lar, uilla de Vilauba, Camós, segle III MACB / RM Si per a tantes facetes del món romà la insuficiència d’informació limita les possibilitats d’un estudi acceptablement fiable, les que fan referència a la vida quotidiana adquireixen especial singularitat, principalment quan l’estudi pretén abraçar diverses centúries entre les quals les diferències són ben manifestes, sobretot pel que fa a la part del període de la República que inclou aquest estudi, l’Alt Imperi i el Baix Imperi Incloure un espai de temps tan dilatat i divers en un mateix i breu apartat no…
Bandolers, corsaris i moriscos
Bàndols i bandolerisme Viatgers atacats per uns bandolers, PSnayers, segle XVII MBAV / Lauros-Giraudon “ La tierra los produce como hongos ” deia, dels bandolers, un exasperat virrei del Principat l’any 1614 Cap a la darreria del segle XVII, un virrei valencià expressava la seva impotència en uns termes gairebé idèntics “ el terreno del Reyno de Valencia , así como produce trigo y cebada, brota también delincuentes, pues la semilla de éstos es casi inextinguible ” A Mallorca, mentrestant, les autoritats tampoc no sabien com erradicar els bandolers “ los robos y violencias —diu un memorial de…
Arqueologia funerària
“ he arribal a l’edat en què la vida, per a qualsevol home, és una derrota acceptada Dir que els meus dies estan comptats no té sentit així ha estat sempre així és per a tothom ” Margarite Yourcenar, Memòries d’Adrià El significat de la mort a l'Antiguitat tardana La mort és un dels tràngols més difícils que ha de passar l’home Tota la seva existència es desenvolupa entre la indissoluble polaritat de vida i mort que es fonamenta en una consciència religiosa universal, almenys en el nostre univers, segons la qual la natura humana es compon d’un cos material i una altra entitat…
Sant Vicenç de Cardona
Art romànic
Situació L’església canonical de Sant Vicenç de Cardona és situada en un dels extrems de l’esplanada del cim del Turó on s’assenta el castell, al cantó oposat al que hi ha la torre de la Minyona Entre ambdós edificis hi ha el castell pròpiament dit, ara molt transformat per la seva adaptació com a parador nacional de turisme JAA Una vista des de llevant de la capçalera de l’església, constituïda per tres absis semicirculars que s’obren a un transsepte coronat per una cúpula Rambol Vista del conjunt del castell des del costat nord-est, amb l’església que exhibeix la seva capçalera, a primer…
El marc històric del romànic del Vallès Oriental
Art romànic
Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…
1840-1868: L'era del vapor
Catalunya, la fàbrica d'Espanya Quadre 31 Producte interior brut de l'economia catalana, 1850-1870 El període del 1840 al 1868 ha conegut una forta acceleració dels processos d’industrialització i de modernització de l’economia catalana que l’han dut, i per molt de temps, a ocupar el lloc més destacat en l’àmbit de la indústria de l’estat espanyol Catalunya ha esdevingut la fàbrica d’Espanya Les dades més agregades reflecteixen bé aquest dinamisme, com es pot veure en el quadre 31 El PIB català augmentà regularment a un ritme superior al del conjunt espanyol, de manera que incrementava…
El domini càrstic
Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…