Resultats de la cerca

Situació Sant Vicenç del castell de Burriac Restes de la capella que donà nom al primitiu castell E Juhé Les restes de la capella de Sant Vicenç es troben situades a la banda E del recinte sobirà del castell Mapa 37-15393 Situació 31TDF490988 EJC-CMR Història El castell de Burriac s’anomenava antigament castell de Sant Vicenç per raó del sant titular de la seva capella El castell és esmentat des del 1023, cosa que indica que ja devia existir la capella, bé que aquesta no surt esmentada directament fins el 1214 La primera vegada que es menciona el nom de Burriac aplicat al castell és en un…

Casa L'excavació del 1983 A dalt, un aspecte dels murs descoberts durant la campanya A baix, imatge dels treballs I Ollich L'excavació tingué lloc a l’indret on actualment hi ha el restaurant “La Taula” La casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Pel maig del 1982 vam realitzar la primera excavació urbana al nucli antic de Vic, en avisar-nos els propietaris d’un local que en el curs de les obres de reforma havien aparegut unes arcades de mig punt i molta ceràmica de diversos tipus L’…

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als segles V-VI

Els seus costats oscillen entre els 4,35 i els 6 m, l’envolten tres fileres de cordes tesades entre quatre pals collocats als quatre angles El sòl del quadrilàter, a una alçada d’1,30 m de terra, és cobert per una lona fixada al paviment sobre una capa de feltre, cautxú o altre material tou amb un gruix mínim de 2 cm

Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per…

Fou mestre de la seu de Tortosa des del 1692 i féu en part la capella de la Cinta En ésser bandejat el seu successor Roc Xambó 1710, esdevingué mestre de la seu el seu fill Pau Simó II , que féu la porta dita de l’Olivera, el paviment de jaspi de la capella de la Cinta i el campanar de la seu Xambó, en tornar 1718, es reintegrà al seu càrrec

El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat a l’obra, la…

Fou també conegut amb el nom de Matteo di Siena , on treballà sovint i on féu el Retaule de Santa Bàrbara 1479 per a l’església de San Domenico i dues versions de la Matança dels Innocents , la del 1482 per a l’església de Sant'Agostino i la del 1491 per a la de Santa Maria dei Servi El seu estil, semblant al d’APollaiolo, palesa una intensitat dramàtica de gust germànic Treballà també en el paviment de la catedral de Siena

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

Construït amb lloses de maó i sostingut per pilars d’adob, té la finalitat de cobrir la cambra que uneix subterràniament el forn a l’exterior dels banys amb el subsol del caldari i el tepidari La lliure circulació de l’aire calent per aquest espai hipocaust escalfa la suspensura i facilita l’escalfament de les piscines que hi ha directament a sobre seu en aquestes dues sales