Resultats de la cerca

Situació Un pany de mur del castell, única romanalla que ens ha pervingut de l’antiga construcció alt-medieval F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell coronen un serral que senyoreja el poble, avui pràcticament abandonat, de Claret de Cavallers, petit nucli estès a la capçalera de la riera de Coaner i situat a la banda ponentina del terme Als peus del castell encara es manté dreta l’església de Sant Pere Long 1°38’54” - Lat 41°49’15” De la carretera de Manresa a Solsona arrenca, a mà esquerra, una altra carretera que, passant per la Colònia Valls, mena a Salo Poc després del quilòmetre 4…

Situació L’edifici es troba al costat sud-oriental de Viver, mig tapat avui i confós entre altres construccions més modernes Hom hi pot anar des de Navars, agafant la carretera que va a Viver i Serrateix, que es troba a mà esquerra, en direcció a Berga Abans d’arribar a Viver, en uns revolts molt pronunciats, després dels quals hom arriba a Can Mallol, hi ha, a mà dreta, una pista amb un indicador de Trulls, la qual amb uns 500 m porta a la masia, on hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

Situació i presentació El municipi de Guissona, de 18,10 km 2 d’extensió, confronta amb els termes de Massoteres, a llevant, i de Torrefeta i Florejacs a ponent, a tramuntana i a migdia Al SE, en un petit sector de les serres dels Domenges, limita amb el darrer municipi i amb el de Sant Guim de la Plana Tots aquests municipis esmentats, més el de Tarroja, formen part de l’esmentada plana de Guissona El terme comprèn, a més, l’enclavament del Mas d’en Porta, que es troba situat entre els municipis de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió Un dels punts més elevats del terme és la Creu de…

Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…

Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’…

L’artrosi és una malaltia crònica, de causa desconeguda, caracteritzada per un procés degeneratiu del cartílag articular, que és el teixit que cobreix els extrems ossis que componen les articulacions mòbils amb la funció d’esmorteir les pressions originades pel pes corporal, i pel fregament que els moviments provoquen Al llarg dels anys, el cartílag articular perd l’estructura normal, disminueix progressivament de volum i, finalment, desapareix i deixa els extrems ossis sense la protecció adequada Segons dades estadístiques, l’artrosi és la malaltia articular més freqüent i la…

El territori és suaument ondulat, amb alçades de 200-300 m tossal de la Cogulla, 315 m alt tossal de la Cala, 336 m alt Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar La base de l’economia és l’agricultura El regadiu es limita a les ribes dels rius d’Algars i el Matarranya i predomina el secà, amb oliveres, vinya, ametllers i cereals Té tradició la ramaderia ovina i darrerament s’hi ha desenvolupat la cria de bestiar porcí en granges Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura elaboració de vins i olis Les mines de carbó han estat explotades…

Situació Àmbit cobert amb volta de canó situat a l’angle nord-oest de l’actual església parroquial, que podria correspondre a la cisterna del castell ECSA - A Roura El poble de Vallestàvia, situat en els contraforts nord-orientals del massís del Canigó, forma un petit nucli agrupat sobre un serrat, damunt el curs del riu Lentillà, a la seva esquerra i a 640 m d’altitud És dominat per l’església parroquial, edifici que manté alguns vestigis de l’antiga fortificació o castell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 56” N - Long 2° 31’ 31” E Hom arriba a Vallestàvia per la carretera D-13 que surt de…