- L’artrosi és una malaltia crònica, de causa desconeguda, caracteritzada per un procés degeneratiu del cartílag articular, que és el teixit que cobreix els extrems ossis que componen les articulacions mòbils amb la funció d’esmorteir les pressions originades pel pes corporal, i pel fregament que els moviments provoquen. Al llarg dels anys, el cartílag articular perd l’estructura normal, disminueix progressivament de volum i, finalment, desapareix i deixa els extrems ossis sense la protecció adequada.
- Segons dades estadístiques, l’artrosi és la malaltia articular més freqüent i la incidència és superior a mesura que augmenta l’edat. Es calcula que afecta gairebé el 100% de les persones que passen de setanta-cinc anys.
- L’artrosi pot afectar qualsevol articulació mòbil, però es localitza més sovint als genolls, els malucs, les mans i la columna vertebral.
- El símptoma més important i precoç és el dolor localitzat a les zones properes a les articulacions que en són afectades. En general, el dolor es presenta quan hom efectua uns moviments determinats, en exigir un esforç important o continuat de les articulacions afectades o després d’un repòs prolongat d’aquestes mateixes articulacions.
- Habitualment, després d’un període de repòs, es presenta una certa rigidesa quan hom intenta de moure una articulació artròsica. Així, aquesta rigidesa articular se sol manifestar al matí, al moment de llevar-se, i es manté durant un quart d’hora.
- En les etapes avançades de la malaltia, es poden presentar deformitats a les articulacions, però, de fet, l’artrosi no sol provocar una pèrdua important de la funció articular, excepte quan es localitza als malucs. Contràriament al que molta gent pensa, en la gran majoria de casos l’artrosi no comporta la invalidesa de la persona que n’és afectada.
- Com que les lesions de l’artrosi generen un desgast de les estructures articulars, quan ja s’han esdevingut són irreversibles. De totes maneres, cal tenir en compte que el tractament pot deturar l’evolució de la malaltia i que la col·laboració activa per part del malalt és fonamental en aquest sentit.
- El repòs és l’element més important del tractament de l’artrosi. Com a mínim, cal descansar entre vuit hores i deu cada dia. A més, les articulacions afectades s’han de mantenir quietes durant lapses d’un quart a mitja hora cada dues hores o tres, en la posició que més n’afavoreixi el repòs. Aquesta mesura és molt important en el cas de la mestressa de casa, que generalment sotmet les articulacions a un sobreesforç durant les hores que dedica a les tasques domèstiques. Així, és recomanable que descansi una estona entre feina i feina.
- Tenint en compte que l’excés de pes és una càrrega afegida a les articulacions, és fonamental mantenir el pes adequat per tal d’evitar la progressió de la malaltia. Aquesta mesura és bàsica quan l’artrosi afecta els genolls, els malucs i la columna vertebral.
- Convé realitzar exercicis físics de manera regular i moderada per tal d’enfortir la musculatura de la zona que n’és afectada i no forçar les articulacions. L’exercici també és important perquè la mobilitat articular sigui adequada, ja que, si hom no mou l’articulació regularment, la funció articular s’anirà deteriorant. Els exercicis s’han d’ajustar a les necessitats de cada cas concret i, al començament, és recomanable d’efectuar-los amb l’ajut d’un fisioterapeuta.
- Per tal d’alleugerir el dolor de l’artrosi, es pot aplicar escalfor a la zona que n’és afectada. Així, es recomana posar compreses humides i calentes, una bossa d’aigua calenta, un sac de sorra també calenta o una estoreta elèctrica.
- En els casos pronunciats d’artrosi de maluc o genoll, és molt convenient que s’utilitzi un bastó. Així, es disminueix molt la pressió exercida sobre les articulacions afectades en caminar, perquè una part del pes corporal es carrega al bastó.
- Els medicaments analgèsics i antiinflamatoris són útils per a combatre el dolor i la rigidesa articular, però només s’han de prendre quan el metge ho indica i a les dosis establertes. Cal tenir en compte que, si aquests medicaments són emprats a dosis altes o durant molt de temps, poden produir diversos efectes nocius.
- S’han proposat nombroses mesures per a mitigar l’artrosi, com ara dietes especials, administració de sals de iode o d’altres substàncies, o bé l’ús de braçalets i creus magnètiques. És possible que procurin algun efecte basat en la suggestió, però totes aquestes mesures són mancades de fonament científic.
- Quan l’artrosi de maluc és avançada i impedeix el malalt de desplaçar-se per si mateix, hom indica en general la substitució de l’articulació per una pròtesi. Així, la persona que n’és afectada podrà tornar a fer una vida gairebé normal.