Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Alfarràs

Conreu de fruiters, a Alfarràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la Noguera i va quedar adscrit al Segrià, limita amb els termes de Castellonroi N i Albelda W, pertanyents a la Llitera amb els noguerencs d’Ivars de Noguera NE i Algerri E, i amb Almenar Segrià al S amb aquest darrer municipi ho fa per la partida, documentada a la baixa edat mitjana i als primers anys de la moderna, de Sant Fadruc o Faduc, on hi ha la font de la Boga Aquest municipi és situat a l’extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, que fa de termenal…
La incidència dels terratrèmols del final de l’edat mitjana
Art gòtic
Aproximació i incerteses Localitats i edificis danyats en els principals terratrèmols del 1373 al 1448 només hi consten les localitats i edificis dels quals es té constància documental E Redondo Tot i la importància i gravetat dels terratrèmols que a la baixa edat mitjana sacsejaren el país i feren grans demolicions en diferents indrets, hi ha relativament poca informació sobre els estralls que produïren en els edificis gòtics, religiosos i civils, alguns dels quals eren a mig construir, com és el cas ben conegut de la nau de la seu de Girona Viles i pobles de tot Catalunya es veieren…
la Pobla de Claramunt
Vista aèria de l’Anoia al seu pas per la Pobla de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, a l’inici del congost de Capellades (estret de la Pobla).
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Claramunt, de 18,53 km 2 , limita amb els municipis d’Òdena NW, Vilanova del Camí NW-W, Carme SW, la Torre de Claramunt i Capellades S, Vallbona d’Anoia SE, Piera E i Castellolí NE És situada a la vall de l’Anoia, riu que travessa el terme en direcció NW-SE, tallant les muntanyes que formen el límit sud-oriental de la Conca d’Òdena i que rep per la dreta la riera de Carme, dins l’estret de la Pobla que inicia el congost de Capellades entre la serra de la Guàrdia i els Mollons Accidenten el territori la serra de la Guàrdia, que acaba…
Santa Maria de Ridaura
Art romànic
Església L’antic monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura fou fundat vers l’any 852 pel comte Guifré de Girona-Besalú i poc després, el 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà ja la seva primera església Segons figura en aquesta acta de consagració, el bisbe gironí confirmà les donacions que el comte Guifré havia fet en altre temps de les esglésies de Sant Joan i Sant Pere, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels així mateix li concedí idèntics drets en altres parròquies i llocs del comtat de Besalú Ridaura, Cruanyes, Artigues, Bacholardario , Cogolls, Falgars,…
Les catedrals als segles XIV i XV
Art gòtic
Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…
Antoni d’Avinyó, abat de Montserrat (1440-1443)
El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont de Molins i de Costes— i…
Arbeca

Casa de la vila, a Arbeca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, dins la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…
Castell de Berga
Art romànic
Situació L’anomenat castell de Berga o castell de Sant Ferran s’aixeca sobre la ciutat de Berga, a nivell més baix del castell de Madrona o Castellberguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,2 — y 63,1 31 TDG 052631 D’aquest castell, que tingué una gran importància des de l’època medieval fins a l’edat moderna, avui dia gairebé no queda res, car en la dècada de 1940 fou venut a un particular, el qual el va transformar en una zona residencial i turística Actualment només podem veure’n la seva forma…
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…
Vila medieval de Vilafranca del Penedès
Art romànic
La vila Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on destaca l’església parroquial de Santa Maria ECSA - J Todó Diversos estudis i excavacions han determinat l’existència de nombrosos poblaments pel voltant de Vilafranca, des del neolític i l’època ibèrica fins a la dominació romana D’aquí que alguns historiadors han intentat confirmar el pas de la Via Augusta romana per Vilafranca i identificar Antistiana amb el nucli originari de la vila Tot i que aquesta determinació no ha estat possible, l’existència de nuclis de població des de temps reculats es justifica per la situació central de la…