Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
De l’oralitat a l’escriptura
Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…
paràfrasi
Música
Al segle XIX, composició, generalment per a instrument solista (especialment piano), de caràcter virtuosístic, basada en la reelaboració de temes o fragments extrets d’obres preexistents molt populars, sobretot d’òperes.
Les més conegudes són les de F Lizst Rigoletto Paraphrase de concert , 1860
art xipriota
Art
Art desenvolupat a l’illa de Xipre.
Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut…
mite
Filosofia
Religió
Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…
Josep Melià i Pericàs

Josep Melià i Pericàs i Jordi Pujol
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…
, ,
haute danse
Música
Forma francesa emprada per a designar genèricament, en contraposició a basse danse, aquell tipus de dansa saltada que, al segle XV, la seguia, usualment com a reelaboració improvisada i en un temps més ràpid.
El terme alta danza , o simplement alta , fou utilitzat tant a Itàlia com a les corts castellanes de l’època per a denominar una dansa equivalent al saltarello , coneguda a França com a pas de brabant En el Cancionero Musical de Palacio ~1500 es pot trobar una alta de Francisco de la Torre sobre el tenor de la basse danse La Spagna
Artur Bladé i Desumvila
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador històric.
Vida i obra Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social Martí Rouret i Callol , i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est S’inicià aquests anys com a periodista collaborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa El 1937, a través de Martí Rouret, passà a collaborar a La Riuada de Móra d’Ebre de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre , que seria l’òrgan d’ Esquerra…
, ,
Aproximació a la història del País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Joan Reglà i Campistol, editada a València el 1968.
Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans…
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
Josep Pijoan i Soteras
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Estudià lletres i arquitectura De jove, intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a “Pèl & Ploma”, on publicà els primers poemes El 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la Calma, al Montseny, que el posà en contacte amb Joan Maragall, amb qui establí una ferma amistat N’és una prova el pròleg que aquest li feu a l’únic recull que publicà, El cançoner 1905…