Resultats de la cerca

Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…

Situació L’església de Sant Pere de Vallhonesta, situate da a la banda llevantina del terme, s’enlaira al vessant meridional de la vall que afaiçona el torrent de Rubió, des d’on, amb el seu esvelt campanar, presideix el nucli habitat de Vallhonesta, situat al fondal i a l’ampit oposat de la clotada Long 1°53’16” - Lat 41°40’25” Vista aèria del conjunt medieval amb l’església com a element principal J Pagans-TAVISA Perspectiva exterior de l’edifici des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme i amb l’absis bellament decorat amb arcuacions i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan S’…

Situació Vista aèria del petit nucli de Montferrer centrat per l’església parroquial de Santa Maria, on és visible també l’esglesiola de Sant Lluc, en l’àmbit del cementiri ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli, poc agrupat, de Montferrer Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′ 21″ N - Long 2° 34′ 7″ E Per a arribar a Montferrer cal seguir la primera part de l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un altre itinerari s’inicia a la mateixa carretera D-115 continuant fins al poble del Tec, d’on surt la carretera D-44 que porta a aquest poble en…

Situació Façana de ponent de l’església, rematada per un alt campanar d’espadanya, amb dos pisos de finestres, d’arcades força singulars, tant per l’estructura com per les mides J Bonell L’església parroquial de Santa Maria es dreça al bell mig de la vila d’Agullana, a la plaça de l’Església Mapa 220M781 Situació 31TDG875936 El principal accés a la vila d’Agullana és la carretera local que surt de la N-II i que s’agafa —anant en direcció a la frontera— uns 2 km abans d’arribar a la Jonquera el recorregut des de la N-II a Agullana és de 2, 5 km Una altra carretera local porta a Agullana des de…

Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…

Situació Una vista de l’interior de l’església amb la capçalera al fons R Viladés L’església es dreça al costat del mas de Cor-de-roure, antic hostal situat a la banda nord-occidental del terme, prop del territori de Montmajor, a la capçalera de Merola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,1 —y 48,3 31 TCG 991483 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Navars a Serrateix En arribar a Viver i passada la primera casa, veurem un indicador que diu a Sant Joan, on s’inicia la pista que mena a l’…

Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…

Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…

Situació Façana de l’església d’aquest antic i important monestir, convertit durant segles en borda i habitatge ECSA – JA Adell L’església de l’antic monestir de Santa Cecília d’Elins és situada a uns 2 km de Cassovall, lloc on és coneguda com “el monestir” S’accedeix a Cassovall per una pista que neix a la carretera d’Adrall a Sort, pel port del Cantó, poc abans de Pallerols del Cantó MLIC-JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG612901 Història Acta de la dotalia del monestir, conservada a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell El monestir de Santa Cecília d’Elins és…