Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
balada
Literatura
A partir del s XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica ( cançó popular
), sigui de creació sàvia, bé que inspirada en la veu popular.
Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés
ensalada
Música
Terme utilitzat als països hispànics, aproximadament entre el 1520 i el 1650, per a designar un gènere polifònic vinculat, en els seus orígens, a la temàtica del cicle de Nadal.
L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…
i
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Novena lletra de l’alfabet català, anomenada i.
La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…
Josep Roca i Roca
Josep Roca i Roca en un dibuix d’Apel·les Mestres
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber 1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…
,
música àrab
Música
Música pròpia dels àrabs.
Té com a base un conjunt de tradicions populars recollides d’antuvi oralment en els països afectats per la conquesta musulmana i codificades sota la influència de la teoria grega En el període preislàmic fins el 661 la música àrab, confinada a la península d’Aràbia, tingué un caràcter purament folklòric és el temps anomenat de la ignorància ǧāhiliyya , però amb una cultura poètica original i intensa, rica en imatges i accents, sobretot a l’islam Vers el segle V sorgí una forma sàvia, la cassida En el període dels inicis de l’islam 661-762 la dinastia dels Omeies, installada a…
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…
literatura aragonesa
Literatura
Literatura escrita en llengua aragonesa durant l’edat mitjana, o en els parlars dialectals d’Aragó en els temps moderns.
Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…
c

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…
Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250
Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…
Nicola Antonio Porpora
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida El 1696 ingressà al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols Estigué al servei del príncep de Hessen-Darmstadt en qualitat de mestre de capella i posteriorment exercí el mateix càrrec amb l’ambaixador portuguès a Nàpols La relació de Porpora amb el príncep de Hessen-Darmstadt fou decisiva per a la carrera del músic, ja que li proporcionà l’encàrrec de la cort de Viena per a compondre l’òpera Arianna e Teseo 1714, estrenada amb motiu de l’aniversari de l’emperador Durant un cert temps gaudí del favor de la cort imperial vienesa i de la cort del virrei de Nàpols La seva òpera…