Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Riscs de contagi: mesures protectores
Encara que s’estigui en presència d’una situació crítica, sempre cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que la persona que és víctima d’una urgència mèdica sigui portadora d’una malaltia infecciosa, que no necessàriament ha d’estar relacionada amb el motiu de la urgència En aquest cas, es pot suposar que les persones que li prestin els primers auxilis corren el risc d’encomanar-se la malaltia, si entren en contacte amb la persona assistida a través dels mecanismes pels quals es transmet el microorganisme causant Han estat fets diversos estudis per tal d’avaluar el risc de…
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
Examen directe
Patologia humana
L’ examen directe consisteix en l’observació de l’agent infecciós o el paràsit de l’home causant de la infecció en la mostra de líquids o secrecions orgàniques extretes del pacient L’examen directe es pot realitzar a ull nu, quan l’agent causal del trastorn és visible per a l’ull humà, com els helmints adults en les matèries fecals o bé amb un microscopi, com s’esdevé pràcticament en tots els altres casos Per a detectar microscòpicament els gèrmens es recull una petita fracció de la mostra i es diposita en la superfície del portaobjectes, de manera que quedi cobert amb una…
Cos estrany al nas
Patologia humana
Hom parla de cos estrany al nas quan un objecte qualsevol entra accidentalment a les fosses nasals La introducció de cossos estranys al nas no és gaire habitual en els adults, però sí que ho és en els infants, sobretot els més petits, que sovint s’introdueixen objectes a les fosses nasals mentre juguen Els cossos estranys introduïts són molt variats, però els que poden quedar retinguts fàcilment a l’interior de les fosses nasals i originar trastorns són els més petits i de forma arrodonida, com ara pedres petites, boletes, pèsols o mongetes En general, al principi no generen molèsties, de…
teredínids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis de cos allargat, vermiforme, recobert per dues valves molt curtes i trencades per ambdós extrems que recobreixen solament l’extrem anterior de l’animal; el mantell és tubiforme i es perllonga a l’extrem posterior per dos sifons.
Amb les valves excava galeries a la fusta, gràcies a les nombroses dents, molt petites, amb l’ajuda de secrecions àcides que estoven la fusta Es nodreix de la cellulosa de la fusta És molt perjudicial per a les estructures de fusta dels ports Inclou el gènere Teredo , amb l’espècie Teredo navalis broma o corc marí
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
Vegetació adenoide
Patologia humana
Definició Són anomenades vegetacions adenoides unes masses de teixit limfoide localitzades al sostre de la nasofaringe, d’una grandària variable, que es formen sovint en els infants a conseqüència d’un desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia, les dimensions de la qual solen disminuir a partir de la pubertat En alguns casos, les vegetacions adenoides creixen tant que arriben a obstruir les coanes nasals, la qual cosa obliga a respirar per la boca i origina diversos trastorns respiratoris A més, també poden obstruir els orificis de les trompes d’Eustaqui i causar trastorns freqüents de…
El que cal saber de la fibrosi quística del pàncrees
Patologia humana
La fibrosi quística del pàncrees, o mucoviscidosi, és una malaltia molt greu que es transmet de manera hereditària i que es caracteritza fonamentalment per una excessiva viscositat de les secrecions del pàncrees, del fetge i de l’aparell respiratori El trastorn, que se sol evidenciar durant els primers mesos o primers anys de vida, es manifesta habitualment amb reiterats episodis d’obstrucció intestinal, diarrees, malnutrició, accessos de tos i processos infecciosos de les vies respiratòries Una característica de la mucoviscidosi és l’excessiva concentració de clorur de sodi de…
Elaboració de semen
Fisiologia humana
El semen o esperma és el líquid exterioritzat en l’ejaculació que conté els espermatozoides elaborats als testicles i les secrecions de les glàndules sexuals annexes, com la pròstata i les vesícules seminals La part essencial del semen és el seu contingut en espermatozoides, elaborats als testicles amb el procés d’espermatogènesi Aquest procés té lloc en l’epiteli dels túbuls seminífers durant tota la vida sexual activa S’inicia durant la pubertat, cap als tretze anys, a causa de l’estímul de les hormones secretades per la glàndula hipòfisi La formació dels espermatozoides s’inicia a partir…
tos
Patologia humana
Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons i degut a l’estimulació, voluntària o reflexa, del centre nerviós tussigen, situat en el sòl del quart ventricle.
A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries