Encara que s’estigui en presència d’una situació crítica, sempre cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que la persona que és víctima d’una urgència mèdica sigui portadora d’una malaltia infecciosa, que no necessàriament ha d’estar relacionada amb el motiu de la urgència. En aquest cas, es pot suposar que les persones que li prestin els primers auxilis corren el risc d’encomanar-se la malaltia, si entren en contacte amb la persona assistida a través dels mecanismes pels quals es transmet el microorganisme causant.
Han estat fets diversos estudis per tal d’avaluar el risc de contreure malalties infeccioses en brindar l’assistència mèdica urgent. En aquests estudis s’ha observat que quan es practiquen certes maniobres es pot produir el contagi de determinades malalties, com en qualsevol activitat de relació humana, però que aquest risc es minimitza si s’adopten algunes precaucions.
Les pràctiques de primers auxilis en què el risc de contagi pot ésser relativament més gran que en altres formes de relació humana són, bàsicament, la reanimació càrdio-pulmonar que utilitza el mètode boca a boca, i la manipulació de lesions sagnants.
En efectuar el boca a boca hom pot entrar en contacte directe amb la saliva i les secrecions mucoses de la persona assistida, que poden contenir microorganismes si pateix determinades malalties infeccioses. Per aquesta via de contacte directe es poden contreure principalment infeccions relativament banals, com ara l’herpes simple o el refredat comú, i més rarament altres infeccions més greus, però que actualment són diagnosticades i tractades eficaçment, com ara la tuberculosi o la meningitis meningocòccica. Tanmateix, aquest risc es minimitza si s’efectua el boca a boca adequadament, ja que sobre la boca de la víctima només s’ha d’insuflar i no aspirar. Cal destacar que no és útil la col·locació d’un mocador o d’un altre element similar sobre la boca de la víctima, ja que amb això es redueix l’eficàcia del boca a boca i, en canvi, no s’impedeix el pas de secrecions si s’aspira. Per contra, sí que es considera útil la utilització de dispositius especials per a efectuar el boca a boca, que permeten el pas de l’aire en insuflar, però que impedeixen el reflux de l’aire i de les secrecions en sentit contrari. No sempre es pot disposar d’aquests dispositius, però, de tota manera, fins ara no ha estat demostrat que el risc de contagiar-se quan s’efectua el boca a boca sense ells sigui molt més gran.
A través de la sang es poden transmetre altres microorganismes, com ara el virus de l’hepatitis B (VHB) i el virus de la immunodeficiència humana (VIH) causant de la SIDA. Aquests virus també es poden trobar en les secrecions corporals de les persones infectades, principalment en les genitals. Tanmateix, per tal que la infecció sigui transmesa a una persona que ha entrat en contacte amb sang o secrecions infectades per aquests virus, cal que aquests fluids penetrin en la seva pròpia sang, a través d’una obertura en la pell o d’una mucosa. Per tant, només seria teòricament possible de contreure aquestes infeccions quan es practiquen primers auxilis si la sang infectada penetrava a través d’una ferida de la persona que en presta l’assistència. De tota manera, encara no ha estat comprovat que aquesta possibilitat teòrica s’hagi produït.
Segons un estudi publicat el 1989 pel comitè d’emergències de l’American Heart Association, no ha estat demostrat que el VHB ni el VIH es puguin transmetre a través de la saliva, i fins avui no es coneix cap cas en què s’hagi produït un contagi d’aquests virus com a resultat del boca a boca.
En qualsevol cas, per tal de reduir la possibilitat d’un contagi, és recomanable evitar en la mesura que sigui possible el contacte directe amb la sang de les persones assistides. Per això, quan sigui possible, és útil posar-se guants quan s’atenen persones amb ferides sagnants.
Una de les mesures preventives més útils és rentar-se les mans. Després de practicar uns primers auxilis, i abans de realitzar qualsevol altra activitat, cal sempre rentar-se bé les mans, preferentment amb un sabó antisèptic. Amb la rentada es poden eliminar els gèrmens que hi pugui haver en la superfície cutània de les mans, i s’evita, així, que siguin introduïts en l’organisme mitjançant les pròpies mans a través de la boca o d’una ferida.