Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
aïzoàcies

aïzoàciesCarpobrotus Edulis
Botànica
Família de centrospermes integrada per 143 gèneres que comprenen unes 2.300 espècies de plantes herbàcies i petits arbusts, anuals o perennes, més o menys suculents, de distribució pantropical, sobretot sud-africana.
Presenten fulles enteres, generalment simples, alternades o oposades, amb o sense estípules Les flors són solitàries, usualment bisexuals, agrupades en inflorescències cimoses tenen cinc sèpals imbricats, i molts estams, perigins i sovint amb filaments connats l’ovari és de cinc estigmes, amb nombrosíssims òvuls El fruit és en càpsula, i la llavor posseeix un embrió llarg i corbat, envoltat d’endosperma farinós Tot el seguit de característiques pròpies de les aïzoàcies és el resultat de la seva adaptació a climes secs, de forta insolació i llargues sequeres Això les ha obligades…
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex…
madreporaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels zoantaris format per individus generalment colonials i proveïts d’esquelets calcaris.
Els pòlips són constituïts pels poliperits i pel cenosteu Els poliperits són secretats per l’ectoderma del pòlip i són formats per una làmina basal i una paret que limita una cavitat a l’interior de la qual hi ha septes calcaris El cenosteu prové de l’ectoderma del cenosarc La reproducció sexual és com la dels actiniaris, però la fecundació s’esdevé quasi sempre a la cavitat gastrovascular del pòlip Pot haver-hi casos de gonocorisme i d’hermafroditisme La reproducció, asexual, és molt variada, bé que la més corrent és per gemmació La forma de les colònies és diversa laminar,…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
aceràcies

Bosc d’aurons
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Família de terebintals integrada per dos gèneres que comprenen unes 150 espècies d’arbres o d’arbusts propis de llocs freds o atemperats de l’hemisferi nord (Xina, Europa i EUA).
Les fulles, palmades o pinnaticompostes, són oposades i estan mancades d’estípules Les flors són actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres o tetràmeres amb l’androceu diplostèmon i el ginoceu de dos carpels fosos Les flors són petites i verdoses i són agrupades en inflorescències raïmoses El fruit és esquizocàrpic i en disàmara Les llavors són solitàries i sense endosperma Força aceràcies auró , erable són conreades per llur interès ornamental i són molt apreciades pel fullatge especialment espectacular a la tardor Algunes espècies produeixen bona fusta, com la del…
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí…
,
Les convolvulàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta,…
hidrozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris que comprèn les formes més primitives d’aquests.
Tant les formes solitàries com les colonials poden ésser lliures planctòniques o viure fixades en un substrat bentòniques Normalment hi ha alternança entre les formes de pòlip i de medusa Les hidromeduses es caracteritzen per la presència d’un vel estès entre les vores de l’ombrella i del manubri, i són sempre de dimensions petites Els hidrozous són presents en tots els ambients aquàtics Famílies i representants més importants de la classe dels hidrozous subclasse dels hidroïdeus ordre dels caliptoblasts família dels campanulàrids Campanularia sp Obelia sp família dels lafoèids…
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer…
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…