Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Vila medieval de Martorell
Art romànic
Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can Abat, Xàmenes,…
Casa forta de sa Masó (les Preses)
Art romànic
Situació Façana de tramuntana de l’antiga casa torre dels batlles del monestir de Sant Benet de Bages J Bolòs El mas la Torre, antigament anomenat sa Masó la Masó, és situat una mica més amunt de la població de les Preses, en un replà, a la falda de la muntanya de Murrià La part més antiga de l’actual masia de la Torre és al darrere, a la banda de tramuntana Actualment serveix com a magatzem de llenya De la casa estant, hom pot veure, a sota, els seus camps i més avall el poble de les Preses i una bona part de la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG557651 Des de l’església parroquial de…
El paisatge vegetal de les illes d’Eivissa i de Formentera (territori pitiúsic)
Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…
Montcada

Armes dels Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…
Març 2009
Diumenge 1 Blair visita per primer cop Gaza L’exprimer ministre britànic, Tony Blair, viatja a Gaza com a representant del Quartet pel Pròxim Orient grup format pels Estats Units, Rússia, les Nacions Unides i la Unió Europea El motiu d’aquesta visita és que Blair vol conèixer de prop la situació de la gent de la zona, malgrat que no es reuneix en cap moment amb líders del grup islamista Hamàs ni d’al-Fatah El PNB guanya les eleccions al País Basc El Partit Nacionalista Basc guanya les eleccions al Parlament basc amb 30 escons, però queda lluny de la majoria absoluta, marcada en 38 diputats…
Breu història de la medicina
La paleopatologia i l’escassetat de dades La humanitat té més d’un milió d’anys d’antiguitat, però, de tot aquest temps, en sabem ben poca cosa De fet, de més del 99% d’aquest període no hi ha dades "històriques" Per tant, la informació general de què disposem és molt reduïda Pel que fa a la medicina, podem tenir una idea aproximada de les malalties que afectaven els nostres avantpassats llunyans, però no en sabem res dels mètodes de guariment Hi ha molt poques restes humanes amb manifestacions de patologia, i la major part de les que es troben són només lesions traumàtiques En l’estat actual…
Els rigors de la continentalitat
Els gramenets sense horitzó A les latituds mitjanes de l’hemisferi boreal 37-52°N, entre el bioma dels boscos boreals i el dels deserts freds, s’estenen dilatats territoris mancats de bosc Els caracteritzen un clima de desigual pluviositat a l’estiu i baixes temperatures a l’hivern, uns sòls de tonalitat fosca i molt rics en humus i una notable abundància d’animals herbívors Paisatges anàlegs, però molt menys extensos, es troben també a l’hemisferi austral, aproximadament a les mateixes latituds geogràfiques 30-45°S La irregularitat que presenta la distribució del bioma en els diferents…
Cap amunt, devers els pols
El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…
Bulgària

Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…
El poblament humà de les illes
El poblament d’Austràlia i les illes del Pacífic Encara que Austràlia no sigui pròpiament una illa sinó el més petit dels continents, la història del seu poblament és inseparable de la de les poblacions de Melanèsia amb les quals els australians aborígens comparteixen l’origen australians i melanesis com també posteriorment els polinesis procedeixen del sud-est d’Àsia i arribaren per mar al vell continent de Sahul i a les illes que l’envoltaven L’efecte de l’isolament i el mestissatge Els colonitzadors d’Oceania arribaren a les illes en grups reduïts, cosa que accentuà de manera important l’…