Resultats de la cerca
Es mostren 1865 resultats
Sant Cugat de Servobavoso (Soriguera)
Art romànic
En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell ja s’esmenta, com a parròquia de la vall de Siarb, Serbaos , segurament una referència a aquesta església És en un document del 1010, en la confirmarció feta pel bisbe Ermengol a favor de la canònica d’Urgell de les parròquies i esglésies de la vall de Siarb, on s’especifica l’advocació d’aquesta l’església, Sant Cugat de Servobavoso , de la qual no tenim més notícies, ni documentals ni arqueològiques, que permetin d’establir el lloc on va ser construïda
Gro Harlem Brundland: el dret a l'esperança
La citació que segueix, breu però representativa, és extreta de la intervenció de la jove brasilera Cacilda Lanuza, efectuada en una de les audiències públiques organitzades per la Comissió Brundtland World Commission on Environment and Development, o Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament els dies 28 i 29 d’octubre de 1985 a São Paulo per a la preparació del seu famós informe Mai abans els ecologistes de base, els humiliats i els ofesos de tota condició, els marginats, no havien estat convocats a prendre la paraula en una instància oficial de tan alt nivell com una comissió…
educabilitat
Educació
Capacitat de l’educand de treure profit de l’acció educativa i de desenvolupar la pròpia personalitat.
Es tracta d’un concepte treballat pel pedagog alemany Johann Friedrich Herbart al segle XIX, que representa la plasticitat de tot ésser humà i afirma que tots tenim la possibilitat d’aprendre i ser educats Tothom pot rebre influències i, reaccionant-hi, construir el propi bagatge cultural i fins i tot la identitat personal pròpia Els límits de l’educabilitat són condicionats per l’herència biològica i per l’ambient social que envolta cada persona La posició equilibrada de l’optimisme pedagògic moderat com el de Herbart creu fermament en la possibilitat de perfeccionament de tot…
Sant Fruitós (Terrassa)
Art romànic
Era la capella del castell de Terrassa, tal com consta en un document de l’any 1303, que parla de la “capella sancti Fructuosi constructa in villa Palatí Terracie” El primer esment documental de què tenim constància és de gairebé un segle abans, concretament de l’any 1206 i la seva condició parroquial es troba testimoniada el 1243 Al començament del segle XIV estava tan malmesa que amenaçava ruïna tal com llegim en un document de l’any 1333 “ipsa capella per nimia vetustate minatur ruine” De tota manera subsistí fins a la darreria del segle XVI
Castell de Vallverd (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Les notícies que tenim documentades sobre el castell o casal de Vallverd són molt escasses Al final del segle XII, consta en el testament, datat el 1190, de Bernat de Vallverd que aquest havia manat construir una capella sota l’advocació de sant Jaume dins de l’esmentada fortalesa No sabem per quina raó, el 1205, aquest Bernat, juntament amb la seva esposa Berenguera, testaren de nou Entre les deixes testamèntaries trobem una referència a la casa de Vallverd, que tenen en franc alou Fan hereu d’aquesta possessió el seu fill Bernat D’aquest casal, actualment, en resten alguns…
Quadra de Santa Susanna (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Santa Susanna és una caseria, avui pràcticament abandonada, situada sobre un penyal a 338 metres d’altitud, vora la riera de Begues, a l’extrem SE del terme Dins el llogarret encastellat hi ha una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII De l’antiga fortificació, no en tenim quasi referències Una de les poques noticies és de l’any 1158, data en què Ramon i Sibilla de Ribes cediren el puig de Santa Susanna, en la partida de Sant Pere d’Avinyó, a Berenguer d’Avinyó Aquesta manca de documentació indica el poc desenvolupament d’aquesta quadra a través dels segles
Santes Creus (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada
Sant Cristòfol de Ribera de Cardós
Art romànic
Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en…
Castell de Bassegoda
Els estudiosos creuen que aquest castell era situat al cim del puig de Bassegoda, al municipi del mateix nom Com sigui que no ens n’han arribat restes, en tenim molt poca informació Cronològicament el castell surt esmentat a partir de l’any 1070 i en tenim notícies fins L’any 1292 Tot i que no podem donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que disposem de notícies d’algun d’ells Així, el primer del qual sabem alguna cosa és Guillem Bernat “ Guillermi Bernardi ” fill d’Arsenda, que prestà jurament de fidelitat al comte Bernat II de Besalú, probablement després de l’any 1070…
Les pertusarials
Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…