Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Tomàs d’Aquino
Música
Teòleg dominicà italià.
Tot i que no elaborà cap tractat específicament consagrat a la música, la seva ingent obra inclou nombrosos comentaris que hi fan referència Bona part d’aquests comentaris giren entorn del debat, d’arrel augustiniana, sobre la legitimitat del cant en la litúrgia cristiana Segons la seva opinió, el cant fa viure amb més intensitat la pregària i, per tant, genera un clima de pietat que disposa a l’adoració i a l’amor de Déu D’altra banda, l’experiència musical és útil per a estudiar qüestions estrictament teològiques Així, la consonància serveix en certs casos per a definir la…
Hipòlit
Cristianisme
Prevere romà d’origen oriental.
Excellí com a escriptor eclesiàstic i apologista antignòstic Fou el primer gran comentador de l’Escriptura i la seva Traditio Apostolica és d’una gran importància en la història de la litúrgia especialment per al baptisme i l’eucaristia Adversari del papa Calixt I, se separà de la comunitat de Roma i formà una facció motivada per raons teològiques i morals rigorisme Exiliat a Sardenya, hi sofrí martiri La llista de les seves obres apareix gravada als costats d’una estàtua que li dedicaren els seus partidaris, actualment a l’entrada de la Biblioteca Vaticana La seva festa se…
Karekin I
Cristianisme
Patriarca de l’Església armènia.
Des del 1995 fins a la seva mort fou patriarca de tots els armenis set milions de cristians, que no són ortodoxs ja que abraçaren el monofisisme, tot i que conserven les tradicions i els ritus orientals De nom Nesham Sarkissian, fou ordenat de prevere el 1952 i de bisbe el 1964 El 1983 fou elegit catolicós de l’Església Cilícia dels Armenis, la segona seu més important de l’Església armènia El pas més destacat que féu com a catolicós de tots els armenis fou la signatura, amb Joan Pau II, de la declaració sobre la persona de Crist, el 1996, que posava fi a quinze segles de querelles …
Michael Baius
Cristianisme
Nom llatinitzat amb el qual és conegut Michel de Bay, teòleg flamenc, professor de la Universitat de Lovaina i director del Col·legi Standonk.
És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví…
Pere Damià
Cristianisme
Nom amb què és conegut Pietro Damiani, bisbe i doctor de l’Església.
Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon…
monogenisme
Antropologia
Religió
Doctrina que sosté que el gènere humà procedeix d’una sola parella.
Contrari al poligenisme, el monogenisme sol ésser fonamentat en motius teològics ordenació unitària, des d’un inici, de tota la humanitat al pla salvífic de Déu o humanistes comunitat radical de tots els homes quant a una fonamentació científica, el monogenisme no pot ésser provat amb certesa, i la hipòtesi científica que avui sembla més estesa és que l’hominització no derivà de diverses espècies animals polifiletisme, ans més aviat d’una de sola monofiletisme, però no pas necessàriament d’un sol individu monogenisme Bé que l’Església Catòlica mai no ha definit dogmàticament el monogenisme,…
Balmesiana
Institució barcelonina que agrupa diverses entitats amb la doble finalitat de fomentar la pietat i l’estudi de les ciències eclesiàstiques i religioses.
El nucli inicial d’aquesta institució fou el Foment de Pietat Catalana 1911, de caire popular, que tingué el seu òrgan difusor en l’Editorial Editorial Balmes 1926 Des del 1939 aquest aspecte de foment i difusió de la pietat és absorbit per la Fundació de Cultura Religiosa Amb finalitat científica fou creada la Biblioteca Balmes i la revista Analecta Sacra Tarraconensia 1925 amb la intenció que esdevingués un institut superior de cultura religiosa fou formada la secció de publicacions històriques, teològiques i filosòfiques, així com l' Oficina Romànica de Lingüística i…
congregació de Propaganda Fide
Congregació romana, on radica el govern de l’activitat missió
catòlica en el món.
Malgrat una dependència històrica de l’antiga De rebus Graecorum per al retorn dels ortodoxos, de Gregori XIII 1573, la fundació és deguda a la iniciativa de Gregori XV 1622 El 1641 li fou incorporat el collegi Urbanià, fundat pel valencià Joan Baptista Vives 1605 per a la instrucció de sacerdots d’arreu del món Del 1626 al 1907 posseí impremta pròpia, que difongué, en les llengües més variades, obres apologètiques, litúrgiques, teològiques i de viatges Exercí una gran activitat missionera, assistencial i educativa en els nous territoris descoberts, sovint en conflicte amb els…
Església etiòpica
Església autòctona d’Etiòpia, desenvolupada a partir de l’evangelització, al segle IV, pels germans Frumenci i Edesi, originaris de Síria.
Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels…
Nicolas Malebranche
Filosofia
Filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les…