Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret (Lladorre)
Art romànic
Les primeres notícies sobre Lleret són de la segona meitat del segle XI L’any 1069, el comte de Pallars Jussà Artau I i la seva muller Llúcia permutaven amb Hug de Sala, fill de Toda, la vila de Leseret amb tots els seus termes, per la vila de Ginestarre, a excepció del terç de l’església d’aquesta població, que es reservava Hug de Sala, més trenta sous L’any 1086, però, se signà una convinença entre el bisbe Bernat de la Seu i el comte Artau II, segons la qual aquest havia de retornar a la mitra l’església de Santa Maria d’Àneu i la vila de Lleseret , i el bisbe per la seva part havia de…
Sant Martí de Provençals
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
Santa Maria de Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri)
Art romànic
Façana de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de dos vessants amb voladís és característica d’algunes esglésies de la comarca J Moner Situació L’església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d’un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG852617 S’hi pot accedir de dues maneres Des de Banyoles, per la carretera de Girona, cal desviar-se a la dreta uns 2,5 km, a l’altura de Borgonyà i per la carretera de Camallera a 3,5 km es passa fregant el nucli de Pujals…
Sant Esteve de Ginast (Montanui)
Art romànic
Situació Extrem de ponent de la nau des de la part de migdia, amb el porxo que aixopluga la porta d’entrada ECSA - MÀ Font El poble de Ginast es troba al bell mig de la plana de Vilaller, a la vall de Barravés, al marge dret de la Noguera Ribagorçana L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és a la part baixa del poble Mapa 32-10 213 Situació 31TCH123075 De la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, abans d’arribar al km 135, surt una pista asfaltada de 700 m que porta a Ginast MAF-XFG Història Hom no té cap esment de l’indret ni de l’església de Sant Esteve en època romànica, potser perquè…
Pardal comú
El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls, erms i…
Mare de Déu de la Feixa (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta…
Aós de Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós
, al peu del pic d’Aós
(2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha un vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament un porxo, les…
La casa forta de Mont-rodon
Art gòtic
La història de la casa i dels seus estadants Mont-rodon és el nom d’un serrat de forma arrodonida, esmentat des del 1076 com a límit de la parròquia de Sant Genís de Taradell, i que al principi del segle XII va prendre la domus o casa forta construïda al seu vessant nord La família de cavallers que l’habitava és documentada a partir del 1128, any en què signen en documents expedits pel senyor del castell de Taradell, que els havia confiat la defensa i batllia d’un ampli sector del terme El senyor del castell de Taradell els va assignar per a la seva manutenció part del delme de Taradell i un…
Sant Bartomeu de Sirès (Bonansa)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals Mapa 32-10213 Situació 31TCG107980 S’accedeix a la capella a peu des de Sirès Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església Aproximadament hi ha 30 minuts a peu MAF-XFG…
Sant Aventí de Bonansa
Art romànic
Situació Petita capella situada sobre la població de Bonansa que potser fou l’antiga església castellera ECSA - MÀ Font Aquesta ermita és situada al cim d’un tossalet al peu del qual hi ha el poble de Bonansa L’indret és un bon mirador de les valls de Castanesa i de Barravés, com també dels pics de Vallhibierna i el Turbó Mapa 32-10213 Situació 31TCH089003 De la plaça del poble de Bonansa surt un camí en direcció E que porta en un quart d’hora al capdamunt del turó on hi ha l’església S’arriba a Bonansa per la carretera A-1606, que arrenca de la N-260 MAF-XFG Història No es coneixen…