Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns dels grans cicles pianístics, com Estudis d’execució…

Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’…

Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament

Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal…

Vida L’any 1974 començà a recitar poemes catalans de totes les èpoques amb acompanyament musical, bàsicament dues guitarres La seva tasca de difusió dels autors catalans el dugué per escoles, instituts, barris, viles, festes majors i actes literaris L’any 1978 edità el seu primer disc, He heretat l’esperança , amb un repertori de poemes seriosos, línia que només trencà el 1991 amb el disc Mercat de Calaf , menys transcendent i més irònic, i el 1997, amb Cançons de l’amor que tinc , amb un repertori majoritàriament de producció pròpia Gran part dels poemes que recità fins els anys…

El fi, o la causa final, ha estat objecte de la reflexió filosòfica de tots els temps Sovint, tanmateix, és difícil de distingir entre causa final i causa eficient, i en ocasions, com en el cas de l’acció humana, el fi és àdhuc primer principi i motor de l’obrar D’altra banda, cal distingir l’ésser o el subjecte que es mou o actua en vista del fi fi formal o finis quo i el fi mateix fi objectiu o finis qui que el mou o el fa actuar convencionalment hom pot anomenar fi el primer i finalitat el segon, o a l’inrevés L’escolàstica establí, així mateix, altres diversos tipus de fi, com, per…

També, com a objecte secundari, envers els sants, els mestres espirituals, els pares i la pàtria En el bhakti envers Déu hom pot distingir, segons la intenció, el mukyā bhakti principal, també anomenat ahaituki desinteressat, nirgunā absolut, rāgātmikā d’afecte pur, parā, paramā, siddhā transcendent i perfecte i el gaumī bhakti secundari, dit també haitukī interessat, motivat, sagunā mundà, vaidhī formulista, aparā imperfecte És una de les vies de salvació de l’hinduisme, i els fruits del veritable bhakti són la perfecció, la immortalitat i la beatitud L’experiència religiosa del…

El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren…

Estableix analogia com a condició de possibilitat per a determinar, racionalment, la relació entre Déu i les creatures, en el sentit que, en aplicar a un i a les altres el concepte d’ésser, hom afirma una certa semblança entre ells per tal d’evitar l’equivocitat i, alhora, una radical diferència en la manera de realitzar-se aquest concepte en el diví i en el creat per tal d’evitar la univocitat Bé que hom hi parteix de l’analogia aristotèlica, l’abast que l’escolàstica en dóna és transcendent, i el tractament que en fa és divers, segons les escoles Així, hom distingeix entre l'…