Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
esfenacodonts
Paleontologia
Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).
Aquests animals, pertanyents al clade Pelycosauria inclòs dins dels Synapsida , es poden diagnosticar per la presència de dues autapomorfies l’existència de dents implantades en alvèols de gran profunditat i la possessió d’un maxillar que es troba inflat en la superfície interna i dorsal, amb relació a l’emplaçament de les dents caniniformes Un gènere de rèptil esfenacodont, Dimetrodon , es coneixia només al Permià d’Amèrica del Nord Recentment n'ha estat descrita per primera vegada una nova espècie, D teutonis , procedent del Permià inferior de Gotha, Alemanya central Aquesta troballa dóna…
espondilolistesi
Patologia humana
Luxació de dos cossos vertebrals, el superior dels quals rellisca damunt l’inferior a conseqüència d’un defecte d’ossificació dels istmes laterals de l’arc o de la seva fractura.
Té lloc sobretot en la unió dels segments lumbar i sacre de la columna vertebral i determina una posició viciosa de la pelvis i sovint conflictes radiculars En un primer grau rep el nom d' espondilòlisi
Osteoporosi
Patologia humana
Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…
espina bífida
Anatomia animal
Deformació congènita consistent en una fissura del raquis, deguda a la manca de soldadura d’un o més arcs vertebrals a través dels quals fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.
Traumatisme
Tipus i gravetat Els traumatismes , és a dir, les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i poden ésser de molt diversa gravetat, segons la intensitat i la localització Els traumatismes localitzats en les extremitats o els de poca intensitat, solen ésser els més lleus Els de menor intensitat, que són els més freqüents, afecten només les capes més superficials del cos i produeixen contusions i ferides Quan el traumatisme ja és més intens, la seva força es pot transmetre i afectar les estructures de l’…
Tortuga d’aigua europea
Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són units mitjançant…
Tortuga mediterrània
Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…
Origen i evolució dels grans grups d’amfibis
Origen i desenvolupament dels grans grups d’amfibis al llarg dels diversos períodes geològics segons Goin, Goin i Zug 1978 La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber La fragilitat dels ossos dels amfibis té com a conseqüència l’existència de poques restes fòssils Els punts més importants en la investigació sobre l’origen del grup rauen en el problema de la sortida de l’aigua i de les causes que la produïren, cosa que probablement mai no es resoldrà de manera completa Malgrat les poques coses que es coneixen…
Traumatisme potencialment greu
Si bé gairebé tots els traumatismes poden comportar potencialment complicacions greus, n’hi ha alguns tipus en els quals aquesta circumstància és encara més rellevant, ja que en molts casos s’acompanyen de lesions que poden agreujar-se en els moments posteriors a l’accident si no se’n tenen en compte les característiques particulars Per això, val la pena de fer algunes consideracions especials sobre els principals traumatismes d’aquesta mena, com ara els cranials, els facials, els laringis, els vertebrals, els toràcics, els abdominals i les amputacions traumàtiques Traumatisme cranial i…
Desviació de la columna vertebral
Patologia humana
Definició Són considerades desviacions de la columna vertebral les diverses alteracions que normalment afecten aquesta estructura, anomenades escoliosi, cifosi i lordosi Anatomia La columna vertebral constitueix l’eix de l’esquelet D’una banda, s’uneix al cap i, de l’altra, als ossos de les espatlles i la pelvis, que enllacen amb els altres membres La seva funció és de permetre el moviment del tronc i alhora garantir l’equilibri corporal A més, protegeix la medulla espinal localitzada al seu interior Es tracta d’una estructura molt complexa formada per una sèrie d’ossos, les vèrtebres ,…