Resultats de la cerca
Es mostren 768 resultats
castell de Montbui
El castell de Montbui (Anoia); a la dreta, l’església de Santa Maria de la Tossa
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…
Castell de Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’esperó rocós situat davant la capella on es conserven els escassos vestigis d’aquesta fortalesa ECSA - J Todó És situat sobre unes altes roques 466 m aïllades entre dos torrents, a la part nord-oriental del terme Per arribar-hi s’ha d’agafar, a la sortida d’Olesa, la carretera de Vacarisses Vora el quilòmetre 6, després d’haver travessat el torrent de Sant Pere, i prop de l’enforcall amb la carretera de Terrassa, surt el camí de muntanya que hi duu Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història Les primeres citacions del castell de Sacama són dels anys 938 i 940, en…
Beati Gregorii papae dialogorum libri. Alcuni quaestiones de litteris et libris. Item de rebus sacris. Ordo qualiter divina opera in Ecclesia agantur. Enarrationes et vitis Patrum aliaque opuscula
Art romànic
Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es publica en Els…
Sant Joan dels Cans (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est F Junyent-A Mazcuñan La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme Long 1°37’44” - Lat 41°51’00” Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella La clau és a aquesta masia FJM-AMB Història Aquesta església es…
Castell del Soler
Art romànic
Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’abril del 959…
Eduard Junyent i Subirà
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…
Mussol banyut
El mussol banyut Asio otus és un rapinyaire nocturn bosquetà, de dimensions mitjanes 34-35 cm i bastant estilitzat, proveït d’unes ulleres circumfacials com les de l’òliba, però tot ell d’uns colors molt més foscos, marronosos i castanys altrament, presenta unes "orelletes" ben marcades a sobre el cap, com les del duc o del xot, i té l’iris de color taronja Les fotografies corresponen a individus de l’interior català, concretament a un jove volander a dalt i a un poll a baix Anna Motis i Antoni Agelet Aquest és un dels rapinyaires nocturns més esquerps i discrets, la qual cosa…
Els Bassols de Vic, introductors del tissatge de lli
Francesc Bassols fou el primer fabricant de teixits de lli a gran escala, a Vic, al final del segle XVIII Aquest caràcter d’introductor és vàlid per a Catalunya i per a l’estat, i li era reconegut des de mitjan segle XIX La presència de diferents fàbriques de teixits de lli vinculades a diferents branques de la família Bassols farà que la capital de la comarca d’Osona sigui l’única ciutat de Catalunya en la qual hi ha indústria de lienzos ordinarios y otros obrajes de lino y cáñamo, en una data tan llunyana com el 1824 Frigola Les referències parlen del 1790 com l’any de l’inici de les…
Ogassa

Vista parcial d’Ogassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou En aquest territori, tan…
comtat de Cerdanya

Els comtes de Cerdanya
Geografia històrica
Territori format per l’alta vall del Segre, regit per un comte.
Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844, Carles el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina