Resultats de la cerca

Com a net de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V 1407, intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit Derrotats a Sanluri 1409, preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans Mort Martí I de Catalunya-Aragó 1410, assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir 1412 Ferran I intentà infructuosament 1414 una solució diplomàtica i Guillem tornà a Sardenya amb gent armada 1415-16 Arribà finalment a signar una…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

És mercat agrícola i nucli ramader i industrial de Bresse Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Són interessants les mostres d’arquitectura del segle XVI, civil casa dels Correvod i, sobretot, religiosa l’església de Notre-Dame, segles XV-XVI, i, prop de la ciutat, el monestir de Brou 1506-12, d’estil gòtic flamíger, a l’església del qual 1513-32 es conserven les tombes de Margarida de Borbó, Filibert el Bell i Margarida d’Àustria, totes tres obra de Conrad Meït Les primeres notícies de la ciutat remunten al 1184, que en foren fixats els límits respecte als de la parròquia de Sant…

Entre els trets del dialecte antic cal assenyalar el pas de a lliure a ie juratu > jurié , el de e travada per t, s, r a a mittit> mat> r> , i el de o seguida de ch, j a oi bucca> boiche

Les ciutats principals foren Bibracte, Cabillorum i Nivernum Enemics dels arverns, s’aliaren d’antuvi amb els romans, però després s’uniren a la revolta de Vercingetòrix, i foren vençuts per Juli Cèsar 51 aC Claudi els concedí la ciutadania romana el 48 dC

En volum representa uns 600 000 hl, produïts en una superfície d’aproximadament 20 000 ha La varietat que el produeix és la gamay , i els vins, amb predomini dels negres i els rosats Juliénas, Morgon, etc, són sempre lleugers, secs i de poca graduació 11-12° L’actual xarxa de cooperatives garanteix un vi de qualitat mantinguda És molt apreciat també el vi jove, de l’any beaujolais nouveau

De temperament impulsiu i desequilibrat, mancat de sentit polític, deixà el govern en mans de privats incompetents, com Simó de Bucy, Robert de Lorris, Nicolau Braque i el conestable Carlos de la Cerda El 1353 casà la seva filla Joana amb el rei Carles el Dolent de Navarra, que empresonà, el 1356, sota l’acusació d’haver assassinat el privat de la Cerda Joan II s’hagué d’enfrontar amb els anglesos, i fou derrotat pel Príncep Negre a Poitiers 1356 Conduït a Londres, el 1359 cedí als anglesos la meitat de França per tal d’ésser alliberat, condició que no fou acceptada pel delfí Carles Finalment…

Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…

Documentalment, el més antic és Gil Fontanet , casat a Barcelona el 1484 En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo Per al monestir de Pedralbes feu 1514 les vidrieres i la rosassa del cor El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet Ivorra — Barcelona ~1550,…