Resultats de la cerca
Es mostren 427 resultats
Bernard-Henry Lévy
Filosofia
Filòsof francès.
De família jueva, el seu pare s'uní a les brigades internacionals de la Guerra Civil Espanyola i a la resistència contra els nazis a la Segona Guerra Mundial, després de la qual inicià un pròsper negoci de comerç de fusta El 1954 la família emigrà a Paris Bernard-Henry Lévy estudià filosofia a l'École Normale Superieure, on tingué com a professors Jacques Derrida i Louis Althusser , els quals sobretot el segon, juntament amb l'atmosfera del maig del 1968, marcaren el decantament esquerrà de la seva joventut Graduat el 1971, formà part del Grup d'Experts, del líder socialista i futur…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
Carles I de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1467-77).
Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís prosseguí amb…
Irlanda 2014
Estat
Al mes de gener va entrar en vigor la nova reforma sobre l’avortament en un dels països de tradició catòlica més restrictius de l’Europa occidental Malgrat que es continua prohibint la interrupció de l’embaràs en casos de violació o malformacions del fetus, s’incorpora el risc de mort de la mare –inclòs el risc de suïcidi– com a supòsit legal per a l’avortament D’altra banda, també al gener, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat irlandès per la manca de protecció als menors víctimes d’abusos sexuals en collegis religiosos als anys setanta Un fet que va…
Tit Flavi Vespasià

Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat…
Macedònia 2012
Estat
La negativa del Govern grec a l'entrada de Macedònia dins la Unió Europea i l'OTAN va continuar condicionant gran part de l'escenari polític i mediàtic macedoni La disputa es troba actualment en un punt mort, ja que Grècia continua bloquejant qualsevol negociació amb Macedònia, malgrat la resolució del desembre del 2011 del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, la qual condemnava el Govern grec per impedir l'accés de Macedònia a l'OTAN, incomplint així el compromís assumit el 1995 de no obstaculitzar-ne l'ingrés a l'OTAN, així com a la Unió Europea A la negativa grega s'ha d'afegir la…
Carles II
Història
Rei dels francs (840-77) i cinquè emperador de l’imperi d’occident restaurat (875- 77).
Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-Ribagorça, i els…
Ignacy Jan Paderewski
Música
Pianista i compositor polonès.
Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i…
Antoni Oriol i Anguera
Medicina
Metge i assagista.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina