Resultats de la cerca

Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en la capa de…

És una mescla de sis núclids naturals, 162 0,1%, 164 1,5%, 166 32,9%, 167 24,4%, 168 26,9% i 170 14,2% Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171 El 1842 fou descobert per CG Mosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby Suècia D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral Les propietats…

Situació Vista del sector del costat de tramuntana de l’església, l’únic que ha estat buidat fins ara J Bolòs Poble abandonat situat al costat de l’església de Sant Romà de Sidillà, en un pla proper al riu Ter, actualment cobert per una pineda plantada sobre la sorra que s’estén per aquest sector Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi, cal travessar el poble de Foixà i seguir la carretera, primerament asfaltada i després de terra, cap a tramuntana al llarg de poc més d’1 km Després de travessar diversos bosquets, hi ha, a mà esquerra, al costat d’una esplanada d’on extreuen sorra, els…

La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…

D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos…

El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és…

És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…

Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’…

El seu fons d’obres consta de les peces adquirides inicialment per Francesc Gòdia i Sales i les que posteriorment, després de la seva mort, adquirí la seva filla Liliana Gòdia , fundadora i presidenta de l’entitat Amb prop de 1500 obres d’estils i èpoques que van des del romànic al segle XXI, el seu fons constituïa una de les colleccions privades més importants de Catalunya Hom hi troba representada l’obra de Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Llorenç Saragossa, Martín de Soria, Felipe de Bigarny, Alejo de Bahía, Pedro Berruguete, Juan van der Hamen, Francisco de Zurbarán, Joaquim Sorolla, Ramon…

El pelatge és de color gris, més clar al dessota És un animal molt prolífic pareix de 4 a 8 cops l’any, amb una mitjana de 6 cries per ventrada Els petits són anomenats llorigons , catxaps o conillets S'alimenta de gairebé tota mena de plantes herbàcies o conreades En estat silvestre és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp , i habita en llocs més aviat secs i en terrenys poc accidentats Són gregaris i de moviments molt ràpids Viuen en caus o llorigueres que excaven sota terra La seva àrea de distribució s’estén pel nord d’Àfrica i l’Europa meridional i central Del…