Resultats de la cerca

El topònim “Canyelles”, un dels llocs del terme parroquial de Sant Andreu de Palomar, per sota del puig de Romanet —l’actual Turó Blau—, surt documentat d’ençà del 988 Canyelles era un indret recollit i amb abundància d’aigua no ens estranyi, doncs, que s’hi edifiqués una capella i que fos dedicada a l’apòstol Bartomeu Disposem, però, de ben poques mencions referents a l’esmentada capella Mossèn Mas enregistrà un parell de notícies documentals el primer esment correspon al 6 de març de 1095, quan Ramon Guifré i Adaleda empenyoraven a Ricart, Guillem i Ermessenda, per 100 sous d’argent, uns…

Situació Façana de l’església de la Pietat de la Roca F Tur L’esglesiola es troba al capdamunt de l’escarpada roca que dona nom a l’agregat de la Roca La Pietat, també dita a voltes la Mare de Déu de Pelancà, és al punt més alt d’un agrupament de cases esglaonades dalt la serralada de Sant Bernabé És a 2 km al sud-est del cap del municipi de Vilallonga de Ter, a l’aiguabarreig de la riera d’Abella amb el riu Ter Mapa 256M781 Situació 31TDG452859 NPP Història La capella castellera de la Pietat de la Roca, és situada al costat de l’antiga fortalesa de Pelancà o de la Roca de Pelancà que…

Situació Interior de l’església, netejat i agençat, bé que mancat de volta, amb l’absis al fons ECSA - A Roura És situada sobre una cresta, exactament en un punt que fa de límit entre els termes de Fullà i Cornellà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 8” N - Long 2° 22’ 5” E Hom hi arriba en 1, 5 km per una carretera que parteix de la D-6 a l’altura de Fullà Història Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll La primera menció del lloc es troba en la donació del comte de Cerdanya Oliba Cabreta , del 975, a Santa Maria de Ripoll d’un alou del difunt vescomte Guifré,…

El poble de Sant Martí d’Aravó és situat aigua avall de Saneja, a la dreta del riu d’Aravó, que fa de termenal amb Puigcerdà L’església de Sant Martí ecclesia sancti Martini és esmentada com a afrontació territorial de la parròquia de Santa Cecília de Bolvir, en un precepte de confirmació de béns atorgat l’any 958 pel rei Lotari al monestir de Sant Miquel de Cuixà Posteriorment, l’any 1030, hi ha notícia pel testament de Ponç, arxilevita, que aquest llegà a Guifré Eiz el mas que posseïa a Saneja, amb l’alou de Sant Martí o de Senillers Es tracta, evidentment, pel nom del titular, de l’…

L’actual església del Cint no conserva cap testimoni de la primera construcció romànica o preromànica Fou totalment transformada els segles XVII i XVIII El lloc fou un dels primers repoblats a la Vall de Lord, entre els anys 872 i 878, per iniciativa del comte Guifré el Pelós juntament amb els llocs repoblats de Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terres i la Pedra, el Cint Cincto fou objecte de l’organització parroquial per part del bisbe urgellenc Galderic, el qual adquirí drets en aquest lloc Més tard, el comte Sunifred II d’Urgell usurpà a la Seu urgellenca…

És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…

El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de Ripoll, situats a…

Passà la infantesa entre Sallent i l’antic districte cinquè “el Barri Xinès” de Barcelona Es guanyà la vida amb diferents oficis i el 1974 es llicencià en història Treballà posteriorment com a mestre i des del 1981 com a cap de publicacions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat Els anys seixanta, en ocasió d’un concurs literari convocat per l’empresa on treballava, descobrí els seus dots d’escriptor, sobretot en el gènere infantil i juvenil El 1966 publicà El Zoo d’en Pitus , novella guardonada amb el premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil i que assolí un èxit extraordinari, amb…

Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del castell de Belltall La vídua de Pere Arnau, Arsenda, llegà el…

Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per estanys d’aigües…