Resultats de la cerca

A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…

Situació Aspecte que ofereixen avui els vestigis encara notables d’aquesta església ECSA - J Gary Les ruïnes d’aquesta església es troben vers l’extrem meridional del terme de Sureda, a l’esquerra del còrrec de la Tanyareda i enlairades damunt la fonda vall de la ribera de la Font de l’Orri Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 8,4” N - Long 2° 58’ 19,8” E El millor accés, actualment, és des de la carretera N-9, agafant el camí que per Sant Martí d’Albera puja vers el coll de l’Ullat Des d’aquest coll cal continuar i agafar, a l’esquerra, el camí de terra que va a Sureda Un cop passat el còrrec…

Història El mot prové del llatí musivum opus , terme creat a Roma vers la fi del segle I aC per indicar les decoracions fetes amb tècnica que adornaven les fonts i les coves, llocs que consagrats a les muses, rebien el nom de musae , i llur decoració, el de musivum opus Dins el treball del mosaic cal distingir dues grans categories el mosaic de paviment i el mural A Gòrdion hom ha descobert mosaics de paviment fets amb palets de riu de diferents colors, que daten del segle VIII aC Aquesta tècnica simple fou emprada a Grècia durant els segles VI-IV aC Pella, i més tard a Sicília La invenció…

Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’…

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…

Situació Façana de ponent d’aquesta església que depengué durant l’edat mitjana de la canònica de Santa Maria de Solsona E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, a la part alta del poble de Vernet Mapa 33-13328 Situació 31TCG377413 L’itinerari per arribar a Vernet és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història El lloc de Vernet es consigna per primera vegada l’any 1048, entre les afrontacions del castell de Malagastre, que Constança d’Urgell i el seu fill Ermengol III van vendre a Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda La parròquia de…

Situació Aspecte de l’església des del costat de migdia, amb la porta primitiva tapiada i l’absis mig colgat per la vegetació ECSA - AM Vilarrúbias L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer Mapa 33-13328 Situació 31TCG305428 Agafant la pista que porta d’Alòs a la Maçana, a uns 300 m del poble, hi ha una pista que creua el riu i que porta una direcció S-SE fins a arribar a l’ermita, situada aproximadament a uns 800 m del riu CAT-CCA-JGB Història Manquen notícies històriques sobre aquesta ermita de la parròquia d’Alòs En ser desafectada fou destinada a usos…

Situació Vista aèria del turó de Boixadors, enmig d’una plana típicament segarrenca, amb el castell i l’església de Sant Pere ECSA - J Todó El castell és encimbellat dalt d’un turó 848 m d’altitud que destaca al bell mig d’una plana típicament O segarrenca, a les envistes de Calaf i a la banda nord-oriental del terme, a frec dels límits bagencs Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 S’hi arriba per la carretera de Manresa a Calaf Prop del quilòmetre 28, a mà dreta, en direcció Calaf, cal agafar el trencall de la Llavinera, però sense que s’hi hagi d’arribar, ja que abans cal desviar-se, a mà…

Situació Notables vestigis d’aquesta fortalesa, domini tradicional de la casa vescomtal de Cardona ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades dalt d’un turó, sota el qual hi ha l’església de Santa Fe, en una zona dominada per l’altiplà de Calaf, en contacte amb el Bages Mapa 35-14352 Situació 31TCG739233 Història L’accés es fa per la carretera de Ponts En arribar a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta s’inicia una ampla carretera que deixa pràcticament a tocar de l’església i el castell FJM-AMB Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de…

Situació Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis ECSA - M Anglada El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís L’església parroquial és al cim del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCH703006 S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km MAB Història La menció més antiga que s’ha localitzat de l’…