Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
El llarg hivern
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 135 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona, Danon Audiovisuel França ARGUMENT JCamino GUIÓ Romà Gubern, Joan Marsé, Nicholas Bernheim, Manuel Gutiérrez Aragón FOTOGRAFIA Hans Burmann Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Albert Guinovart SO Ricard Casals, Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Vittorio Gassman Claudio italià, Jacques Penot Ramon Casals, Elizabeth Hurley Emma Stapleton, Jean Rochefort Jordi Casas, Adolfo Marsillach Casimiro Casals, José Luis López Vázquez l’oncle Paco, Sergi Mateu…
Jordi Mollà i Perales
Cinematografia
Actor i director.
Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…
El Vapor
Periodisme
Periòdic mercantil, polític i literari en castellà que aparegué el 22 de març de 1833 per iniciativa d’Antoni Bergnes de las Casas, que l’edità.
Apareixia primer tres vegades la setmana fins el 10 de juny de 1834, després quatre fins el 30 de desembre de 1834 i finalment fou diari gener del 1835 Ramon López i Soler en fou el primer director, fins que a l’agost del 1835 emigrà a França en aquesta primera època cal destacar en l’aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d’una sèrie de composicions poètiques en català les famosíssimes Trobes de BC Aribau, i també Lo vot complert de PMata i Fontanet A partir de l’abril del 1835, Bergnes —que havia creat a la redacció un dels primers gabinets de lectura de…
música de Washington
Música
Música desenvolupada a Washington (Estats Units d’Amèrica).
Si bé fou designada capital el 1790, el govern no s’hi installà fins el 1800 L’any 1798 es creà la Marine Band, que es convertí en una de les millors bandes de música de tot el país El 1851, Charles Walter fundà l’entitat coral Washington Sängerbund Durant tot el segle XIX, el creixement de la ciutat fou lent, i l’activitat musical escassa La ciutat no fou dotada de la seva primera infraestructura musical important fins el 1925, any en què s’obrí el Coolidge Auditorium a la Biblioteca del Congrés, un espai apte a la música de cambra Cinc anys després s’inaugurà la Constitution…
música de Basilea
Música
Música desenvolupada a Basilea (Suïssa).
De la música a Basilea durant l’època romana i els segles immediatament posteriors, no se’n sap gairebé res Ja al segle XIII es documenten els noms d’alguns mestres, com ara Rudolf i Heinrich von Wyhlen, i al segle XIV hi ha notícia de l’existència d’un orgue a la catedral Basilea adoptà el protestantisme el 1529 però, en comparació amb altres llocs, no tingué un caràcter tan sever, de manera que l’orgue, en un primer temps prohibit durant els oficis religiosos, fou reintroduït de nou Les primeres dades sobre música profana són força tardanes no n’hi ha cap notícia fins al segle XVII L’…
Bornu
Geografia històrica
Regió de la conca del llac Txad, al nord-est de Nigèria.
És un territori de sorra i argila ondulat i inclinat vers el llac, vora el qual s’estenen aiguamolls salabrosos, i és travessat pels rius Komadugu Yobe, Komadugu Gana i Ngadda Hi ha una vegetació d’estepa al nord i de sabana i bosc clar al sud Els recursos econòmics són l’agricultura cotó, cacauets, goma aràbiga, arròs, mill i la ramaderia bovina i equina És poblada per negres kanuris, tuàregs, àrabs la població és de majoria musulmana Les principals localitats són Maiduguri i Nguru —terminals de ferrocarril—, i Potiskum, Damaturu, Dikwa Les primeres notícies de l’antic imperi de…
música nord-americana
Música
Art musical conreat als EUA.
El primer període notable correspon als anys 1607-1820 i té per marc Nova Anglaterra, Pennsilvània i Califòrnia del Sud A Nova Anglaterra foren conreats especialment els himnes i el cant mètric dels salms A partir del 1820 actuaren Anton PhHeinrich 1781-1861, William Fry 1813-64 i George FBristow 1825-83, considerats com els precursors de la música nord-americana autònoma, i especialment Stephen Forster 1826-64, autor de cançons de qualitat i d’àmplia difusió Amb John Knowles Paine 1839-1905 i George Whitefield Chadwick 1854-1931 s’inicià la llarga sèrie de compositors nord-americans formats…
Bernhard Rövenstrunck
Música
Compositor, guitarrista i musicòleg alemany.
A catorze anys començà a aprendre l’ofici d’enquadernador i, poc després, començà a estudiar música al Conservatori Witte i a l’escola de música i dansa Folkwang de la seva ciutat Tingué com a mestres destacats de composició Ludwig Weber i Walter Dietrich Mobilitzat el 1940, fou tanmateix declarat “políticament dubtós” per la Gestapo a causa dels seus antecedents familiars catòlics Després de la Segona Guerra Mundial, fou mestre de capella a Buchau am Federsee i a l’església Wrangen a Ulm, on també exercí la docència a l’escola municipal Com a professor a l’Escola Superior…
,
música de Toronto
Música
Música desenvolupada a Toronto (Canadà).
Si bé la ciutat adquirí importància al segle XVIII gràcies al comerç de pells entorn del llac Ontario, mantingué poca activitat cultural fins al XIX El 1844 es creà la Philharmonic Society Els anys quaranta també hi sorgiren els primers músics de re nom nadius, com ara James Paton Clarke i James Dodsley, tots dos compositors i directors d’orquestra L’any 1848 s’inaugurà el Royal Liceum, el primer teatre apte per a les representacions musicals, que s’incendià el 1874 El coliseu operístic de Toronto és el Royal Alexandra Theatre, obert el 1907 El 1894 Frederick Torrington refundà la…
Pere Daguí
Filosofia
Filòsof lul·lista.
Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii, que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia per l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles el mateix any 1483, hagué d’anar sovint a Roma 1484, on obtingué l’aprovació de l’obra, que fou reeditada vuit vegades fins el 1516 De retorn a Mallorca i a causa dels disturbis de Palma, es refugià amb els seus deixebles, anomenats…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina