Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
Santa Creu de Palou o del Farell (Mura)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis de murs llisos, decorada la part superior amb arcuacions cegues, separades en grups de tres per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Capella situada prop del mas Farrell, casal fortificat que es dreça a la banda occidental del terme, just on el municipi s’allargassa vers ponent mitjançant un apèndix, que gairebé arriba a tocar la població del Pont de Vilomara i que contacta amb el termenal de Manresa Long 1°55’29” - Lat 41°41’05” Del Pont de Vilomara surt una pista que, avançant en direcció sud-est i seguint, aigües amunt, la riera de…
Sant Quirze de Tordelespar (Lluçà)
Situació Vista de l’absis de la primitiva església, avui adossat a l’edifici del segle XVII i habilitat com a sagristia Cal notar-hi la finestra, singular element molt rudimentari M Anglada Aquesta petita església, que al seu temps gaudí d’una certa autonomia i que era representada a les reunions del terme de Lluçà per dos homes, anomenats decurions, formava un apèndix entre els termes d’Alpens i Boatella, des de la Comermada fins als masos de Tordelespar i Muntanyola Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 22,1 —y 62,4 31 TDG 221624 Per arribar-hi cal…
història del dret
Historiografia catalana
La historiografia jurídica fa referència a les obres i els autors que estudien la història del dret.
També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…
tentacle
Anatomia animal
Apèndix mòbil mancat d’esquelet característic de diferents grups d’invertebrats cefalòpodes, cnidaris, ctenòfors, poliquets, gastròpodes, lamel·libranquis, etc, amb funcions molt diverses segons l’animal, però bàsicament sensitivo-exploratòries, tàctils, olfactives o gustatives i també locomotores o prensores, per a mantenir-se fixos o capturar preses.
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània
Els crustacis
Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…
Santa Maria de Besora
Santa Maria de Besora
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…
Els proturs
Característiques de grup Els proturs són organismes terrestres, de cos molt petit en general inferior a 2 mm i allargat, que, no obstant el seu desconeixement, són abundants i s’han estès per totes les regions biogeogràfiques del món Són corrents entre la fauna del sòl, però, el fet de trobar-se normalment molt amagats, juntament amb les seves dimensions, fa que siguin difícils de veure i de capturar Formen un grup homogeni, descrit recentment a principi d’aquest segle i per les seves característiques morfològiques hom ha sotmès a discussió la seva condició d’insectes, tot allegant certes…
Francesc Almarche i Vázquez
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…
Josep Teixidor i Trilles
Historiografia catalana
Historiador i erudit il·lustrat.
Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina