Sant Martí de Merlès (Santa Maria de Merlès)

Situació

Exterior de l’església on es pot veure com el conjunt de transformacions efectuades al llarg dels anys han desfigurat totalment la construcció romànica.

Rambol

L’església es troba vers el sector de tramuntana del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, a la part osonenca. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 15,9 — y 50,7 (31 TDG 159507).

Hom hi pot anar per la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès. Passat el poble de Santa Maria de Merlès, a uns 25 m i a mà dreta, hi ha una pista que traspassa la riera de Merlès i mena a l’església de Sant Martí. (JVV)

Història

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, en la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i bisbat de Vic. A partir del moment que apareix citada ja devia tenir les funcions parroquials que conserva en l'actualitat.

El castell de Merlès apareix l'any 893 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès. En aquest moment la parròquia de Santa Maria comprenia els dos vessants de la vall del riu Merlès i l'església de Sant Martí encara no devia existir car no apareix esmentada com a sufragània. Però després, en una data incerta, però anterior al 955, el terme del castell de Merlès fou dividit i el marge dret quedà vinculat al comtat de Berga i el marge esquerre al d'Osona-Manresa i, com que l'església de Santa Maria quedava al costat del comtat de Berga, quedà vinculada al bisbat d'Urgell. Per aquesta causa es devia crear una nova església parroquial, la de Sant Martí. Aquest canvi ja es devia haver produït l'any 955, quan Giscafred i la seva muller Eilo donaren a Sant Pere de Vic i a l'arxilevita Auseumon un alou situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Merlès.

L'església de Sant Martí apareix aixecada de temps l'any 976, quan Bonfill donà a l'església de Sant Pere de Vic el seu alou situat al comtat d'Osona, al terme del castell de Merlès, corresponent diverses afrontacions aterra de Sant Martí. L'any 988 és esmentada com domus Sancti Martini. L'any 979 Adroer, prevere, donà a Sant Pere de Vic el seu alou situat al comtat d'Osona, l'apèndix del castell de Merlès, exceptuant una vinya que havia donat a la casa de Sant Martí. Les funcions parroquials es constaten entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Aquesta situació no varià fins a l'actualitat, únicament que a partir d'una data incerta, però anterior al segle XIV, se li uní l'antiga parròquia de Sant Pau de Pinós amb la seva capella de Santa Maria de Pinós, però a partir del 1878 es desvincularen novament en obtenir Sant Pau funcions parroquials.

Pel que fa a l'edifici, direm que vers l'any 1068 el primitiu temple devia ésser substituït per una altra construcció més sòlida que l'anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions que hi ha documentades aquests anys.

Aquest edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses transformacions i reformes. L'any 1778 hom instal·là un retaule a l'altar major, el 1795 en fou instal·lat un altre en una capella i el 1822 ho fou el del Roser. Però les principals mutilacions havien tingut lloc ja el segle XVII que hom substituí l'absis per un presbiteri quadrat i li foren afegides dues capelles en forma de creuer. Més tard li fou afegida la sagristia i la capella del Santíssim i també la casa rectoral.

A més del patró sant Martí, l'església tingué des del segle XVI almenys un altre altar dedicat a sant Miquel amb un benefici propi i sacerdot. Hi ha la tradició que aquest sant Miquel fou portat allí quan s'ensorrà la capella que hi havia vora el castell, dedicada a aquest sant. (ABC-JVV)

Església

Un detall del mur de migjorn on és visible encara un tros d’aparell romànic i la porta d’entrada barroca.

R. Viladés

Tal com ja ha estat apuntat, l’edifici actual és el resultat d’un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys.

De la construcció romànica es conserva encara la forma rectangular amb la seva orientació primitiva, bé que amb unes grans deformacions que tingueren lloc, sobretot, com ja ha estat dit, el segle XVII. La porta d'entrada és al seu lloc original, bé que amb força afegitons del segle XVII. Al mur de migjorn és visible encara l'aparell del mur fet amb blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunt i formant filades uniformes. El campanar és una curta torre quadrangular massissa, coronada per una teulada de quatre vessants, sota la qual, a cada costat, hi ha dues obertures, altes i estretes, amb un arc de mig punt.

L’edifici és en bon estat de conservació. (JVV)

Bibliografia

  • Jordi Vigué i Albert Bastardes:El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 116-117